Reelaborar i rellegir la història del monestir de Santa Maria de Ripoll

Postal de Thomas, de 1902, feta sobre una fotografia que apareix en un àlbum confeccionat pel fotògraf Xatart el 1892.

Cada cop estic més convençut que cal reelaborar i rellegir la història del monestir de Santa Maria de Ripoll.

Quasi podríem dir que la historia del monestir de Ripoll està per escriure. El nostre coneixement es massa simple. La simple «histoire événementielle» del monestir ripollès no està avui encara fixada i investigada com perquè podem avançar amb seguretat.

Entenc per «histoire événementielle» el relat que arriba a descriure els fets i esdeveniments, situats en una cronologia, que els fa entenedors. S'ha dit que «histoire événementielle» es l'embolcall de la historia, una explicació superficial, una concepció simplificada de la historia, però es necessària tenir-la  per bastir l'edifici històric.
La importància i valor del monestir ripollès dintre de la història de Catalunya, el seu paper d'emblema en diferents camps, ha provocat amb els anys una autèntica disbauxa, on tothom es veu capaç de parlar sobre ell, de comentar coses al seu entorn i de dir la seva.

El problema és que la història del monestir de Santa Maria de Ripoll ha estat fins ara explicada d'una manera esbiaxada, amb manques greus d'informació de base, sense tenir present tot el marc general i una història pormenortizada i detallada.

Cada cop estic fent més el paper de esmenador, de replicar certes visions, de divulgar fets que fins ara no eren coneguts, de rectificar dades i dates, ... . Un autèntic suplici!

Per exemple, quan es parla del monestir de Ripoll s'esmenta molt sovint Josep Maria Pellicer i Pagès ( Barcelona, 8 de desembre de 1843-Mataró, 26 de maig de 1903) , i quasi sempre s'esmenta el seu llibre Santa Maria del monestir de Ripoll (Mataró, 1888). Fer això és d'un reduccionisme total! Pellicer va publicar dos llibres més: El monasterio de Ripoll (Girona, 1873) i Santa Maria de Ripoll (Girona, 1878); i malgrat que tenen similituds, els tres llibres tenen propòsits diferents i ofereixen  dades diferents o complemèntaries. I cal tenir present que ara comptem amb una historia del monestir de Ripoll, anterior i feta des d'una altre òptica: Crónica de la villa i monasterio de Ripoll, del notari Eudald Mirapeix i Illa  (Ripoll, 1791-1 de desembre de 1858).

Cal tenir present que tant Pellicer com Mirapeix tenen un determinat punt de vista i uns determinats coneixements del monestir de Ripoll. No podem quedar-nos en que ells expliquen la història del monestir i creure en les seves dades.

Un exemple concret. Fins ara, seguint Pellicer, s'ha datat l'ensorrament de l'ala nordest, de la sala capitular o dels sepulcres, del claustre l'any 1846 o 1847. Tenim però una nota d'Eudald Raguer i Batlle que data aquesta fet a finals de 1842, i cal creure que essent ell present en el lloc dels fets en la data indicada, havia de tenir informació veraç.

Un altre exemple el tenim amb la utilització de fotos sense datar, que ofereixen una informació que pot esdevenir equívoca si no es té en compte la data real de la seva realització i es posa en relació a fets concrets relatius a la imatge que veiem.

Evidentment podríem començar una campanya d'anar posant pedaços, d'anar rectificant totes les informacions sesgades, incorrectes o incompletes.

Però, potser, seria millor reelaborar i rellegir tota la història del monestir de Santa Maria de Ripoll que coneixem. Cal verificar les dades que s'han donat i que s'utilitzen, ja que moltes vegades comproves, estupefacte, que ningú ha tingut la decència de comprovar i revisar.

I el que resulta encara més empipador és veure com sobre esdeveniments històrics erronis es basteixen interpretacions i imatges mentals plenes de llocs comuns, de mitges veritats i de fum. Per exemple, la interpretació que desprès de l'abat Oliba el monestir de Santa Maria de Ripoll va entrar en decadència. Aquesta interpretació obvia totalment la sèrie d'abats gòtics ripollesos, amb un gran pes en la història del país, presidents moltes vegades de la Generalitat de Catalunya. I evidentment que el monestir de Ripoll va passar fases de decadència en el llarg espai de quasi vuitcents anys des de la mort d'Oliba fins a la fi de la vida monàstica a Ripoll (1835). Resulta però significatiu que a la seva fi el monestir de Ripoll era un dels més rics del país, amb prestigi i amb reconeguts monjos pels seus coneixements humanístics. Ni Poblet, ni Montserrat o Sant Cugat podrien competir amb el seu prestigi.

Perdoneu, la "jeremiada", com va dir Eudald Raguer i Batlle al presentar la seva dimissió al càrrec de delegat de la comissió provincial gironina de monuments el gener de 1861.