Però si l’aparició l’any 1881 del primer El Ripollès ja tenia molta relació amb el monestir (sols cal apreciar el nom del seu promotor o director o llegir el seu primer editorial), cal dir que tota la primera premsa ripollesa té molt a veure amb l’esdeveniment social i cultural que va suposar la darrera etapa de reconstrucció del monestir de Ripoll.
Gravat de Josep Maria Pellicer i Pagès a La tradició catalana (1893).
La perla del Pirineo (1863)
Ja el primer producte publicístic periòdic ripollès, encara que fos manuscrit (pel que a vegades ha estat considerat fora del món més genuïnament periodístic on es reclama la lletra impresa), molt anterior, de l’any 1863, manté aquesta relació amb la reconstrucció del monestir. Es tracta d’un butlletí portaveu de l’associació “El Joiell de Wifredo”, titulat La perla del Pirineo (1863), una iniciativa de Joan Ponç Deop Masdeu.
D’aquest periòdic manuscrit, però, sols en tenim referències documentals i per ara cap exemplar ha sobreviscut.
Joan Deop va deixar constància de l’existència d’aquesta publicació, de la seva gènesi i dels principals redactors, en un manuscrit fins ara mai citat, existent a l’Arxiu Comarcal del Ripollès:
En el número 2 d'El Ripollés (abril de 1881) parla d'un tema sobre el monestir i la reconstrucció de l'ala nord del claustre:
Con las obras practicadas en el campanario de San Pedro que, según es sabido, se construyó con los materiales del ala norte del claustro, no sólo se han extraido con toda felicidad los arcos, sinó casi todas las piedras esculturadas (capiteles, bases, abacos, etc.,) que faltaban. El honrado y experto albañil, D. José Guiu, actual capataz de las obras de Santa María, era de los pocos que sabía hallarse empotradas en el campanario dichas piezas, y buscólas con admirable acierto en los puntos en que se habian depositado. Esto, que podríamos llamar providencial hallazgo, acelererá la reconstruccion del ala arruinada,a cuyo efecto solo faltan las columnas próximas a llegar de Gerona. Los arquitectos de la Edad Media habian usado para levantar tan admirable obra de un medio tan sencillo como expedito, medio que fué revelado por el célebre anticuario Dr. II. Roque de Olzinellas al Dr. D. Eudaldo Raguer, quien á su vez lo comunicó al actual Delegado de la Comision de Monumentos. Aplaudimos al Sr. Arquitecto provincial por haberse decidido por este medio, de cuya invencion ningun moderno puede gloriarse, ya que el aparejador no ha hecho más que poner en práctica la minuciosa explica cion que el Sr. Delegado le hizo. Unicuique suum.
Però si tenim tres primerenques publicacions ripolleses tant empeltades amb la reconstrucció del monestir de Ripoll, les següents, potser és inevitable, també tenen una relació amb el fet. Els dos productes periodístics que donarien continuïtat a El Ripollès de 1881 ens mostren aquesta peculiar relació.
1880
El Ripollès
1886
D’aquest periòdic manuscrit, però, sols en tenim referències documentals i per ara cap exemplar ha sobreviscut.
Joan Deop va deixar constància de l’existència d’aquesta publicació, de la seva gènesi i dels principals redactors, en un manuscrit fins ara mai citat, existent a l’Arxiu Comarcal del Ripollès:
“... ja’ls escolars ripollesos obran a Vich una humild suscripció de dos cuartos semanals y fan entrega de vuytanta duros al Sr. delegat, y escriuen dos himnes, català l’un y castellà l’altra que ressonan de dia i nit per nostres carrers perque no decaigui l’entusiasme, y publican un periòdic quincenal, anomenat la “Perla del Pirineo” que respira amor patri y artístich per totas sas cuatre páginas, y que si bé manuscrit, es lo primer que s’ha publicat a Ripoll, y cuatre d’ells, comissionats per la Vila, en Peph Raguer, n’Eudald Pellicer, en Joaquim Raguer y qui aixó escriu fem entrega en nom d’ella al Bisbe de Vich l’Ilustrissim Castanyer, d’un preciós Abaciologi, lo sello del Monestir, un tros d’ara del altar major y una mitra abacial;...”
Josep M. Pellicer en la seva obra Santa Maria del monasterio de Ripoll (1888) explica la gestació d’aquesta atípica publicació:
“…los jóvenes de la villa monasterial se alistaron en la nueva sociedad titulada “El Joyell de Wifredo”, de la que era el alma nuestro querido amigo D. Juan Poncio Deop, y contaban con un periódico en que se reflejaban sus bellos ideales: La Perla del Pirineo.
Véase de que manera da cuenta ese periódico, en su número correspondiente al 15 de marzo de 1863, de la inauguración de las obras:
“El día 21 del pasado mes, a las ocho y media de la noche, por mandato de la celosa Comisión que tiene aquí nombrada la Academia de Bellas Artes para reparar nuestro monumento, recorrió las calles el pregonero de la parroquial, invitando a los vecinos a que asistieran el día siguiente por la mañana a limpiar la naves central de templo, donde en breve han de empezar los trabajos de albañil. No fue por cierto desatendido este llamamiento. Al rayar el alba acudieron presurosas al trabajo voluntario unas 150 persones de uno y toro sexo, de diferentes edades, de dentro y fuera de la población, despejando aquellos montones de escombros… ¡pásmese, Sr. Director! En sólo dos días festivos se ha limpiado la mitad del trozo de los arcos superiores y la mitad de la nave central, ayer se descubrió también la cripta de los monjes, cuyo hundimiento proviene del desplome de la bóveda central del templo.
Se están construyendo utensilios de albañilería, y también un gran horno de cal, de suerte que a cada hornada se van a lograr más de 100 quintales de este material…
En el nombre de los patricios, entusiastas de este histórico monumento, puede V., Sr. Director, disponer como guste de ellos, y en su representación de su fiel amigo y S.S.- J.D.D.”
Boletín Oficial del Principado de Cataluña, periòdic oficial de la Diputació carlina a Sant Joan de les Abadesses
“…los jóvenes de la villa monasterial se alistaron en la nueva sociedad titulada “El Joyell de Wifredo”, de la que era el alma nuestro querido amigo D. Juan Poncio Deop, y contaban con un periódico en que se reflejaban sus bellos ideales: La Perla del Pirineo.
Véase de que manera da cuenta ese periódico, en su número correspondiente al 15 de marzo de 1863, de la inauguración de las obras:
“El día 21 del pasado mes, a las ocho y media de la noche, por mandato de la celosa Comisión que tiene aquí nombrada la Academia de Bellas Artes para reparar nuestro monumento, recorrió las calles el pregonero de la parroquial, invitando a los vecinos a que asistieran el día siguiente por la mañana a limpiar la naves central de templo, donde en breve han de empezar los trabajos de albañil. No fue por cierto desatendido este llamamiento. Al rayar el alba acudieron presurosas al trabajo voluntario unas 150 persones de uno y toro sexo, de diferentes edades, de dentro y fuera de la población, despejando aquellos montones de escombros… ¡pásmese, Sr. Director! En sólo dos días festivos se ha limpiado la mitad del trozo de los arcos superiores y la mitad de la nave central, ayer se descubrió también la cripta de los monjes, cuyo hundimiento proviene del desplome de la bóveda central del templo.
Se están construyendo utensilios de albañilería, y también un gran horno de cal, de suerte que a cada hornada se van a lograr más de 100 quintales de este material…
En el nombre de los patricios, entusiastas de este histórico monumento, puede V., Sr. Director, disponer como guste de ellos, y en su representación de su fiel amigo y S.S.- J.D.D.”
Boletín Oficial del Principado de Cataluña, periòdic oficial de la Diputació carlina a Sant Joan de les Abadesses
Cal afegir a aquest repàs dels inicis de la premsa a la comarca, que aquest El Ripollès de 1881 no fou pas la primera publicació periòdica impresa que va existir a la comarca.
Anys abans tenim un periòdic oficial, el Boletín Oficial del Principado de Cataluña, editat per la Diputació carlina a Sant Joan de les Abadesses entre el desembre de 1874 i l’abril de 1875, amb un total de 27 números.
Una Diputació carlina que, per cert, també té una estreta relació amb el llarg camí de reconstrucció del monestir de Ripoll durant el segle XIX.
Aquest organisme de govern dels carlins, dirigit per Josep Maria Mestres, a instàncies de Josep Maria Pellicer, va permetre alliberar el monestir d’una remunta de cavalleria, com a primer pas per efectuar els treballs que varen suposar la descoberta de les tombes de Guifré i el seu fill Rudolf, en plena guerra civil, el 1875.
El primer El Ripollès
En tot cas la primera publicació impresa de Ripol, de carácter mensual, és El Ripollès (març-agost de 1881), dirigida per Josep Maria Pellicer i Pagès, que té com a objectiu:
Anys abans tenim un periòdic oficial, el Boletín Oficial del Principado de Cataluña, editat per la Diputació carlina a Sant Joan de les Abadesses entre el desembre de 1874 i l’abril de 1875, amb un total de 27 números.
Una Diputació carlina que, per cert, també té una estreta relació amb el llarg camí de reconstrucció del monestir de Ripoll durant el segle XIX.
Aquest organisme de govern dels carlins, dirigit per Josep Maria Mestres, a instàncies de Josep Maria Pellicer, va permetre alliberar el monestir d’una remunta de cavalleria, com a primer pas per efectuar els treballs que varen suposar la descoberta de les tombes de Guifré i el seu fill Rudolf, en plena guerra civil, el 1875.
El primer El Ripollès
En tot cas la primera publicació impresa de Ripol, de carácter mensual, és El Ripollès (març-agost de 1881), dirigida per Josep Maria Pellicer i Pagès, que té com a objectiu:
“Desterrar la ignoracia, evitar la mala fe, combatir la injusticia, confundir la calumnia, abogar por los intereses de nuestros valles; dar a conocer esta alta montaña tan desconocida como vilipendiada; recordar sus gloriosos hectos, ¿puede darse fin más noble para una Revista?”.
Aquestes intencions ja fou necessari exercir-les en el primer número de març, que publica un suplement dedicat a difondre “Protesta de los vecinos de Ripoll contra los detractores anónimos del Colegio de primera i segunda enseñanza de esta villa, agregada al Instituto Provincial”. És una mostra de la campanya denigratòria que va provocar la marxa de Ripoll l’estiu de 1881 de Josep Maria Pellicer i Pagès.
Aquestes intencions ja fou necessari exercir-les en el primer número de març, que publica un suplement dedicat a difondre “Protesta de los vecinos de Ripoll contra los detractores anónimos del Colegio de primera i segunda enseñanza de esta villa, agregada al Instituto Provincial”. És una mostra de la campanya denigratòria que va provocar la marxa de Ripoll l’estiu de 1881 de Josep Maria Pellicer i Pagès.
Con las obras practicadas en el campanario de San Pedro que, según es sabido, se construyó con los materiales del ala norte del claustro, no sólo se han extraido con toda felicidad los arcos, sinó casi todas las piedras esculturadas (capiteles, bases, abacos, etc.,) que faltaban. El honrado y experto albañil, D. José Guiu, actual capataz de las obras de Santa María, era de los pocos que sabía hallarse empotradas en el campanario dichas piezas, y buscólas con admirable acierto en los puntos en que se habian depositado. Esto, que podríamos llamar providencial hallazgo, acelererá la reconstruccion del ala arruinada,a cuyo efecto solo faltan las columnas próximas a llegar de Gerona. Los arquitectos de la Edad Media habian usado para levantar tan admirable obra de un medio tan sencillo como expedito, medio que fué revelado por el célebre anticuario Dr. II. Roque de Olzinellas al Dr. D. Eudaldo Raguer, quien á su vez lo comunicó al actual Delegado de la Comision de Monumentos. Aplaudimos al Sr. Arquitecto provincial por haberse decidido por este medio, de cuya invencion ningun moderno puede gloriarse, ya que el aparejador no ha hecho más que poner en práctica la minuciosa explica cion que el Sr. Delegado le hizo. Unicuique suum.
Però si tenim tres primerenques publicacions ripolleses tant empeltades amb la reconstrucció del monestir de Ripoll, les següents, potser és inevitable, també tenen una relació amb el fet. Els dos productes periodístics que donarien continuïtat a El Ripollès de 1881 ens mostren aquesta peculiar relació.
1880
El Ripollès
Ripoll, març – agost 1881 ( 5 números)
Imprenta de Ramon Anglada. Vic
Director: Josep M. Pellicer i Pagès
Director: Josep M. Pellicer i Pagès
El juliol de 1883 ocupa el càrrec d’alcalde el farmacèutic, Antoni Maria Ginestà, però es destituït pel governador civil el 26 de març de 1884. A les poques setmanes, el 20 de maig del mateix any, es reposat en el seu càrrec.
A pesar de que cal considerar Antoni Maria Ginestà com un dels grans alcaldes de Ripoll (fou el que va fer construir el passeig Ragull), la seva gestió no va deixar de tenir detractors. Aquest es la funció que va iniciar El Taga (novembre de 1886). Cal dir que de inici, la revista no es posiciona contra l’alcalde Ginestà, però de manera paulatina s’inicien les topades.
El Taga
Ripoll, Novembre 1886 – febrer 1888 (69 números)
Imprenta de F. Martí. Ripoll
Però el partidaris (el nom del director de la publicació no deixa cap lloc a dubtes), varen contratacar amb El Jueves (1887), publicació nomenada així ja que era el dia de la seva aparició.
1887
El Jueves
Ripoll, febrer 1887 – febrer 1888 (51 números)
Imprenta de Juan Bonet. Ripoll
Director: Fausto Ginestà
Les dues publicacions, antagòniques, resulten especialment interessants, quasi son un fulletó, que cal llegir alternativament per entendre quelcom de les discussions que mantenien.
Antoni Maria Ginestà serà alcalde fins el febrer de 1888, quan mor en l’exercici del seu càrrec. La fi de l’alcalde suposarà la unificació dels dos periòdics, amb l’aparició del segon El Ripollès (1888).
Existeix una foto d’aquest important personatge, molt poques vegades citat i recordat. És la persona assenyalada amb el número 1, en el centre de la taula:
El Ripollès (II)
1888
Ripoll, Febrer 1888 – Juny 1889 (69 números)
Imprenta de Eduardo Balagué. Ripoll
Director: Eduardo Balagué
Quina és, però, la relació d’aquests dos periòdics amb la reconstrucció del monestir que hem estat resseguint en aquesta article? Molt senzill: Antoni Maria Ginestà, aquest alcalde de Ripoll tant poc reivindicat, va ser honorat (i aquesta és una dada molt poc coneguda) amb el títol d’acadèmic corresponsal de la Real Acadèmia de San Fernando pels seus treballs per incloure el monestir de Ripoll com a Monument Nacional i la seva cessió al bisbat de Vic, per a la seva reconstrucció. Per cert, que en la mateixa sessió (1 de març de 1886), fou nomenat, amb el mateix títol, el canonge de Vic Jaume Collell.
Cal dir que aquestes notes son sols un petit aperitiu pel que desitgi resseguir les relacions entre la premsa ripollesa i la reconstrucció del monestir.
Mostra de les informacions que sobre la reconstrucció del monestir de Ripoll apareixen en aquest segon El Ripollès de 1888-1889 n'és una mostra aquestes de l'octubre de 1888 (El Ripollès. Num. 35. Ripoll, 21 d’octubre de 1888. Pàgs.: 1-2.):
Com es pot veure la premsa ripollesa de l'etapa de reconstrucció del monestir ofereix moltes informacions que tenen un especial interès pels qui vulguin estudiar el monestir de Ripoll.
Imprenta de F. Martí. Ripoll
Però el partidaris (el nom del director de la publicació no deixa cap lloc a dubtes), varen contratacar amb El Jueves (1887), publicació nomenada així ja que era el dia de la seva aparició.
1887
El Jueves
Ripoll, febrer 1887 – febrer 1888 (51 números)
Imprenta de Juan Bonet. Ripoll
Director: Fausto GinestàLes dues publicacions, antagòniques, resulten especialment interessants, quasi son un fulletó, que cal llegir alternativament per entendre quelcom de les discussions que mantenien.
Antoni Maria Ginestà serà alcalde fins el febrer de 1888, quan mor en l’exercici del seu càrrec. La fi de l’alcalde suposarà la unificació dels dos periòdics, amb l’aparició del segon El Ripollès (1888).
Existeix una foto d’aquest important personatge, molt poques vegades citat i recordat. És la persona assenyalada amb el número 1, en el centre de la taula:
1888
Ripoll, Febrer 1888 – Juny 1889 (69 números)
Imprenta de Eduardo Balagué. Ripoll
Director: Eduardo Balagué
Quina és, però, la relació d’aquests dos periòdics amb la reconstrucció del monestir que hem estat resseguint en aquesta article? Molt senzill: Antoni Maria Ginestà, aquest alcalde de Ripoll tant poc reivindicat, va ser honorat (i aquesta és una dada molt poc coneguda) amb el títol d’acadèmic corresponsal de la Real Acadèmia de San Fernando pels seus treballs per incloure el monestir de Ripoll com a Monument Nacional i la seva cessió al bisbat de Vic, per a la seva reconstrucció. Per cert, que en la mateixa sessió (1 de març de 1886), fou nomenat, amb el mateix títol, el canonge de Vic Jaume Collell.
Cal dir que aquestes notes son sols un petit aperitiu pel que desitgi resseguir les relacions entre la premsa ripollesa i la reconstrucció del monestir.
Mostra de les informacions que sobre la reconstrucció del monestir de Ripoll apareixen en aquest segon El Ripollès de 1888-1889 n'és una mostra aquestes de l'octubre de 1888 (El Ripollès. Num. 35. Ripoll, 21 d’octubre de 1888. Pàgs.: 1-2.):
Santa Maria de
Ripoll
Podem avuy dar á
nostres lectors la bona noticia de que está ja del tot cuberta ab sas magnificas
voltas de pedra, y terminat lo cimbori de la gran Basílica ripollesa. Ja la
creu torna á alsarse sobre'l monument com un crit de triunfo de la fe y un
signe d'esperansa.
L'efecte del gran
cimbori es hermós tan de part de dins com de part de fora, y verament inspirats
han estat los arquitectes donant al restaurat temple de Santa Maria de Ripoll aqueixa
noble corona. Al véurela tothom dirá: si l'obra de l'Oliva no era asís, devia serho.
Difícilment se pot portar una restauració ab tan acert y ab tanta conciencia.
Guardant per un
altre dia la descripció minuciosa del cimbori que ja de lluny saluda al
viatjer que entra per qualsevol de las valls que confluexen á Ripoll, dirém que
abans de entrar en lo rigor del fret se procurará terminar també’l frontó del
temple. Lo projecte adoptat es senzill y sever com correspon al edifici que no
té més adorno que la noblesa de la linea y’l moviment de las arcuacions.
Quedará, donchs,
per fer durant hivern, los importants treballs de enllosar la iglesia, restaurar
lo mosáich del presbiteri, posar vidrieras y comensar á montar los altars.
Lo mosáich ja hi ha
un benefactor que'l paga; de altars n'hi ha quatre de promesos dels sis que hi
ha d'haver en las sis petitas capellas absidals que fan costat al magnífich ábside
central. L'un será dedicat al Sagrat Cor de Jesús á compte del Excm. Sr.. Morgades;
altre corre á carrech de la Congregació de la Sanch, de la mateixa vila de
Ripoll, y en ell s'hi venerará la imatge del Sant Cristo, única que se salvá de
la crema del Monastir; altre será‘l de Sant Joseph costejat per una piadosa
familia, y’l quart se destina á Sant Ramon de Penyafort y'l costejarán los
advocats de Catalunya. Dos ne faltan, mes del major, que's confia lograrlo de
alta persona. ¿No correspondria que l’un se dedicás á Sant Jordi, patró del Principat
de Catalunya y l’altre á Sant Jaume, Patró de Espanya?
De las vidrieras de
colors una bona part están ja encarregadas, costejantlas familias nobles de Catalunya
que tindrán lo privilegi de perpetuar son blasó en lo restaurat Cenobi Panteó
dels nostres Comptes Suberans.
L'impuls que s'ha
dat aquest istiu á las obras y que permet assegurar, que ja es un fet en 1888 la
restauració de Santa María de Ripoll, s' ha degut á la magnanimitat de nostre
Excm. Sr. Bisbe que, ans que suspendre los treballs, no ha perdonat sacrifici
y ha fet bestretas de consideració, esperant que'ls catalans tots l'ajudarán en
la religiosa y patriótica empresa.
_ _ _
Com per rahó del
llarch temps que exigeix un quadro de mosáich, no podrá estar llest regularrnent
lo que'l Sant Pare Lleó XIII regala, de la Madona de Ripoll, lo Excm. Sr. Morgades
ha encarregat al pintor D. Enrich Serra ne fasse un non exemplar sobre tela, pera
tenirlo'l dia de las festas de la consagració é inauguració del temple
restaurat. Sabém que'l distingit y eminent artista té molt avansada sa obra,
que á n tardar podrá admirarse en Barcelona.
_ _ _
Per encárrech del
Sr. Bisbe Morgades, lo docte historiador de Ripoll, D. Joseph Maria Pellicer,
ha publicat una nova edició de sa Monografía del Monastir de Santa Maria. Aquesta
resenya histórica que supera en molt á las duas que anteriorment lo mateix
autor havia escrit per mantenir viu lo recort y l’amor al gran monument de la
Patria catalana, no deixa cap punt obscur dels anals gloriosos del Cenobi
tipollés relatant totas las suas vicissituts desde'ls primers temps de sa existencia
(época visigótica) fins al present que s’alsa novament de sa ruina. Es una historia
completa la que ha escrit lo Sr. Pellicer ab tot lo caudal de sa erudició y l’escalf
del seu intens amor per lo monument que ningú com ell ha estudiat. L'obra está
editada molt primorosament en la estampa de Felicià Horta, de Mataró, y a pesar
de ser un atapahit volum de mes de quatre centas planas, no costa mes que
quatre pessetas, essent lo producte liquit tot per las obras de restauració.
Y per vulgarisar més
la cosa y fer entrar tothom en conexement y apreci del monument ripollés, un
altre llibret s'ha publicat que ve á ser un compendi de la historia del Monastir
de Ripoll, escrit per nostre bon amich y colaborador Dr. D. Joseph Masferrer catedrátich
del Seminari de Vich. Interessant es l’opúscul que du per titol: El monasterio
de Ripoll.— Reseña histórica de sus principales vicisitudes. Sus relaciones con
el desarrollo de la civilización en Cataluña. Lo tema es important, y podém
assegurar á nostres lectors que se'n ix bé lo illustrat sacerdot
(De La Veu del Montserrat)
Com es pot veure la premsa ripollesa de l'etapa de reconstrucció del monestir ofereix moltes informacions que tenen un especial interès pels qui vulguin estudiar el monestir de Ripoll.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada