dimecres, 22 de maig de 2013

Nou abaciologi del monestir de Santa Maria de Ripoll

Una mirada als abaciologis (llistats o catàlegs d'abats) del monestir de Santa Maria de Ripoll publicats fins avui, palesa un nivell de discordància entre ells, més o menys alt.

Ja fa uns anys, com a fruït d'un treball amb biografies dels abats i monjos del monestir de Santa Maria de Ripoll, però encara en curs de preparació, vaig anar confegint un abaciologi bastant més concret, que esmenava en part els més moderns abaciologis.

Aquest treball va començar essent, el setembre de 1993, un simple treball d'unificació de les dades extretes dels dos abaciologis de Ripoll que aleshores tenia més a mà, el de l'any 1888 de Josep Maria Pellicer i el d'Antoni Pladevall per la Gran enciclopèdia catalana, i no era més que un treball per crear un quadre a incloure en altres investigacions i treballs.

De les discordàncies que tenien ambdós treballs i de les seves manques de concreció, de l'aportació de les dades extretes dels altres abaciologis del monestir de Ripoll i de recerques sobre la personalitat de cada un dels abats, en va resultar un nou abaciologi, més complert.

Però, com sempre passa, amb els anys, vas millorant la informació.

Però a més, la limitació d'espai d'una publicació, va fer que les notes (que ja ocupaven un bon troç) quedessin molt reduïdes. Les notes eren, en aquest sentit bàsiques per a justificar algunes de les indicacions d'aquesta nou abaciologi del monestir de Santa Maria de Ripoll.
En properes entrades en aquest blog, faré aportacions, però, no és de menys, tornar a publicar, al servei de qui l'interessi, el nou abaciologi resultant.

Abaciologi del monestir de Santa Maria de Ripoll
Daguí [1].
Abat de Ripoll (Any 873 o 879 - + 22 de gener de 902 o 903[2]).

Daniel [3].
Abat de Ripoll (Anys 902 o 903-919[4]).

Ènnec [5].
Abat de Ripoll (Anys 919- + 29 d'abril del 948[6]).
Arnulf [7].
Abat de Ripoll (Anys 948- + 17 de abril de 970[8]).

Guidiscle [9].
Abat de Ripoll (17 de novembre del 970- + 23 de juliol del 979[10]).

Sunifred [11].
Abat de Ripoll (Anys 979- + 4 de juliol del 1008 [12]).

Oliba de Cerdanya-Besalú [13].
Abat de Ripoll (elegit entre el 29 de juliol i el 8 d'agost de 1008 -dies abans elegit abat de Sant Miquel de Cuixà- + 30 d'octubre del 1046 [14]).

Pere Guillem [15].
Abat de Ripoll (13 de març del 1047-1055[16]).

Guillem Bernat [17].
Abat de Ripoll (Anys 1056-1068[18]).

Adalbert  [19].
Abat intrús de Ripoll (Anys 1061-1063[20]).

Miró [21]
Abat intrús de Ripoll (Anys 1067-1068[22])

Daniel [23].
Suposat abat de Ripoll (en els anys 1063, 1068, 1068-1069 i 1069). 
  • Abats marsellesos
Giberto [24].
Proposat abat de Ripoll (27 desembre de 1070).
Bernat [25].
Abat de Ripoll (Anys 1070-20 de juny del 1102[26]).

Benet [27].
Abat de Ripoll (Anys 1102-21 d'octubre de 1107[28]).

Gausfred [29].
Abat de Ripoll (Anys 1107-22 de febrer de 1111[30]).

Gaulcem [31].
Abat de Ripoll (Anys 1112-1120[32]).

Elies [33].
Abat de Ripoll (Anys 1120-1125[34]).

Pere Ramon [35].
Abat de Ripoll (Anys 1125-1153[36]).
Gausfred [37].
Abat de Ripoll (Anys 1153-13 d'abril de 1169[38]).

Ramon de Sesguinyoles[39].
Abat intrús de Ripoll (Any 1169[40]).
  • Abats independents
Ramon de Berga [41].
Abat de Ripoll (Anys 1172-15 d'octubre de 1205[42]).

Bernat de Peramola [43].
Abat de Ripoll (9 de febrer de 1206-1213[44]).

Bernat de Santagustí [45].
Abat de Ripoll (Anys 1213-20 de juny de 1217[46]).

Ramon Desbac o de Bac [47].
Abat de Ripoll (Anys 1217-20 de gener de 1234[48]).

Guillem.
Abat de Ripoll (Any 1235[49]).
Dalmau de Sagarriga [50].
Abat de Ripoll (Anys 1235-idibus november de 1256[51]).

Bertran Desbac o de Bac [52].
Abat de Ripoll (Anys 1258-26 de gener de 1280[53]).

Vacant per doble elecció l'any 1280[54]:
Pere Desbac [55].
-+ 26 d'agost de 1288[56].

Ramon de Vilaragut [57].
Abat de Ripoll (6 de març de 1280-22 d'agost de 1310[58]).

Guillem de Camps [59].
Abat de Ripoll (Any 1310-21 d'octubre de 1322[60]).

Ponç de Vallespirans [61].
Abat de Ripoll (Anys 1318-1325[62]).

Hug Desbac o de Bac [63].
Abat de Ripoll (13 de setembre de 1326-nomenat bisbe d'Urgell el 25 d'octubre de 1351[64]).

Jaume de Vivers [65].
Abat de Ripoll (Anys 1351-renuncià el 1362[66]).

Ramon de Sabarés [67].
Abat de Ripoll (Anys 1362- + 10 de setembre de 1380[68]).

Galceran de Besora i de Cartellà [69].
Abat de Ripoll (3 de febrer de 1381-desembre de 1383[70]).

Ramon de Descatllar i de Palasol [71].
Abat de Ripoll (24 de desembre de 1383-nomenat bisbe d'Elna el 24 de setembre de 1408 i posteriorment de Girona, on va prendre possessió el 6 o 8 de gener de 1409. Va morir a València el 5 de maig de l'any 1415[72]).

Pere de Batet [73].
Abat intrús de Ripoll (20 de juliol de 1386-1387[74]).

Marc de Villalba [75].
Abat de Ripoll (25 de setembre de 1408-1409[76]).

Berenguer de Rajadell i de Boixadors [77].
Abat de Ripoll (Anys 1409-1410[78]).

Dalmau de Cartellà i Despou [79].
Abat de Ripoll (31 d'octubre de 1410-1 de desembre de 1439[80]).

Bertran de Samasó [81].
Abat de Ripoll (16 de gener de 1440-17 de juliol de 1458[82]).

Narcís de Miquel [83].
Abat de Ripoll (26 d'agost de 1458- + 5 d'abril de 1460[84]).
  • Abats comendataris
Roderic de Borja i Escrivà [85].
Abat de Ripoll (21 d'abril de 1461-11 de novembre de 1463). Posteriorment bisbe d'Urgell (promogut el 27 de novembre de 1467 i de Barcelona (promogut el 11 de desembre de 1472-1478)[86].

Ponç Andreu de Vilar [87].
Abat de Ripoll (11 de novembre de 1463-2 d'abril de 1489[88]).

Frederic de Portugal i de Noronha [89].
Abat de Ripoll (Anys 1490-4 de maig de 1503, nomenat bisbe de Calahorra, posteriorment bisbe de Segovia (1508-1519), Sigüenza (1519-1532), virrei de Catalunya (1525) i arquebisbe de Saragossa (1532 - + 5 de gener de 1539)[90].
García Jiménez de Cisneros.
Abat reial, no reconegut (1503[91]).

Ascani Maria Sforza de Milà [92].
Abat de Ripoll (Anys 1504- + 27 de maig de 1505[93]).

Francesc Galceran de Lloris i de Borja [94].
Abat de Ripoll (Any 1506- + 22 de Julio de 1506)[95].

Jaume Serra i Cau [96].
Abat comendatari de Ripoll (Anys 1506- + 15 de Març de 1517)[97].

Alfons d'Aragó [98].
Abat de Ripoll (Any 1515)[99].

Jaume de Ric [100].
Abat comendatari de Ripoll (Anys 1517-3 de juliol de 1534 nomenat bisbe d'Elna (1534-1535)[101].

Climent Mai i Rovira [102].
Abat comendatari de Ripoll (1536-1586[103]).

Vacant els anys 1586-1594.
  • Abats de presentació reial
Francesc de Ponts de Montclar [104].
Abat de Ripoll (Anys 1594- + 3 de setembre de 1611[105]).

Joan Benet Guardiola i de Terrades [106].
Abat de Ripoll (Anys 1612-1616 (2 o 3 de febrer de 1616)[107].

Francesc de Senjust i de Castre [108]
Abat de Ripoll (Desembre de 1616-9 d'agost de 1621)[109].

Pere Sanxo i Olives [110].
Abat de Ripoll (Anys 1621- + 8 d'agost de 1627[111]).

Vacant els anys 1627-1634[112].

Francisco Garcia Calderon
Comissari reial i monjo observant que intenta la reforma del monestir de Ripoll, foragitant el seus monjos i col.locant-hi monjos de las eva congregació (23 de gener de 1628-31 de març de 1628)[113].

Francesc de Copons i de Vilaplana [114].
Abat de Ripoll (Anys 1634-7 d'agost o 22 d'octubre de 1651[115]).

Jaume de Meca i Terça [116].
Abat de Ripoll (1658-4 de diciembre de 1658[117]).

Gispert d'Amat Desbosch [118].
Abat de Ripoll (Anys 1663-1 de març de 1664)[119].

Lluis de Pons i d'Esquerrer[120].
Regidor de l'abadia de Ripoll (1663)[121].
Gaspar de Casamitjana i d'Eril [122].
Abat de Ripoll (Anys 1666-1 o 2 de març de 1696[123]).

Benet de Sala i de Caramany [124].
Abat de Ripoll (Anys 1696-1697)[125].

Rafael de Moner i de Bassedes [126].
Abat de Ripoll (Anys 1699-9 de gener de 1704[127]).

Fèlix de Vilaplana [128].
Abat de Ripoll (Anys 1705- + 8 de desembre de 1732[129]).

Joan de Fluvià i d'Aguilar [130].
Abat de Ripoll (Any 1733- + 6 de desembre de 1733[131]).

Fernando de Zúñiga i de Ribera [132].
Abat de Ripoll (Anys 1735- + 29 de juny de 1742[133]).

Francesc de Copons i de Copons [134].
Abat de Ripoll (Anys 1743- + 2 de maig de 1755[135]).

Martín de Sarmiento [136].
Abat de Ripoll (Anys 1754-1756)[137]

Josep d'Oriol i de Tord [138].
Abat de Ripoll (Anys 1756- + 5 de febrer de 1784[139]).

Francesc de Valèncià i de Sagrera [140].
Abat de Ripoll (Anys 1785- + 10 de desembre de 1793[141]).

Isidre de Rocabruna i de Taberner [142].
Abat de Ripoll (Any 1795[143]).
Francesc de Còdol i de Minguella [144].
Abat de Ripoll (Anys 1796- + 6 de març de 1806[145]).

Andrés de Casaus y Torres [146].
Abat de Ripoll (Anys 1807 [va pendre posessió el 17 de juliol de 1807]-1816[147]).

Francisco de Portella i de Montagut [148].
Abat de Ripoll (Anys 1817 [va pendre posessió el 17 d'agost de 1817]-1830[149]).

Josep de Borrell i de Bufalà [150].
Abat de Ripoll (Anys 1831, va prendre possessió el 2 de gener 1832- + 27 de setembre o d'octubre de 1845[151]).


[1]) El nom de Daguí apareix , en llatí, com Daguinus o Daquinus o Dachino. Diginio el nomena Pujades. En castellà apareix com Daguino (Yepes, Flórez, Mirapeix i Pellicer) o Dachino (DHEE). Villanueva indica els dos noms: Daguino o Dachino. Pladevall indica Daguí.

[2]) Segons Pellicer (1873, 1879 i 1888) i l'abaciologi glossat, ja l'any 888, "iste jam erat abbas per quindecim annos (Aquest ja havia estat abat durant quinze anys)". Però segons l'opinió d'Abadal el monestir de Ripoll hauria d'haver-se fundat amb l'ocupació i apriasió del Ripollès i la Plana de Vic a partir de 879. L'abaciologi glossat de Ripoll i Mirapeix diu que Daguí va morir el 22 de gener de 903. Villanueva i Pellicer indiquen la data del 22 de gener de 902 i Pladevall solament indica l'any 902. El necrologi de Ripoll diu que va morir en les "XI kalendas de februarius".

[3]) Tots els abaciologis consultats indiquen d'igual manera el nom d'aquest segon abat de Ripoll.
[4]) Pladevall i el DHEE indiquen la data de 919 com a fi del seu abadiat, amb un interrogant. L'abaciologi glossat de Ripoll indica "secundus abbas fuit Daniel, anno 897 (El segon abat va ser Daniel, l'any 897)" i afegeix que "Daniel empieza su memoria en 903 hasta 919". Villanueva diu que fou abat de Ripoll des de la mort de Daguí "y llegan sus memorias hasta el de 916; pero se sospecha que viviese hasta cerca del 919, en que comienza las del sucesor". Mirapeix indica que aquest Daniel fou abat de Ripoll fins l'any 913. Yepes i Flórez no col.loquen cap data al costat del nom d'aquest abat ripollès. Argaiz, per contra, diu, contra l'opinió de Yepes, que "yo lo pongo antes [de Daguino], y sospecho qye fue cien años antes, y que quando Carlos Magno gano a Vique, en cuya diocesis esta Ripoll, y Monferrate, le sacó para Arçobispo de Narbona por los años setecientos y ochenta, poco mas, ó memos". La menció a Montserrat és una mostra de la labor propagandística de Montserrat portada a terme pels observants del segle XVII.

[5]) El seu nom en llatí seria Ennego. Així resta reflectit a l'abaciologi glossat i al necrologi de Ripoll. Pellicer castellanitza el seu nom com Iñigo. Yepes, Flórez, Villanueva, Mirapeix i el DHEE el castellanitzen com Ennego, com en llatí. Pladevall indica Ènnec. Junyent (Diplomatari i escrits literaris de l'abat i bisbe Oliba (1992)) indica el nom d'aquest abat com Ennegó.

[6]) L'abaciologi glossat de Ripoll diu sobre ell que "Tertius abbas fuit Ennego, anno 935 (El tercer abat va ser Ennego, l'any 935)". Yepes, Argaiz i Flórez indiquen la data del 935 al costat del seu nom en els seus abaciologis, que correspon a la dedicació que féu de la segona fàbrica de lesglésia del monestir. El DHEE indica sols la data de la seva mort, l'any 948. Pladevall indica les dues dates de 919-948. Com diu l'abaciologi glossat de Ripoll, Villanueva i Mirapeix va morir el 29 d'abril del 948. El Necrologi de Ripoll diu que va morir el "III kalendas mai".

[7]) En llatí es escrit a vegades com Arnulfus, per exemple en l'abaciologi glossat de Ripoll. Arnulpho el nomena Argaiz. Es nomenat com Arnulfo, castellanitzant el seu nom, per Yepes, Flórez, Villanueva, Pellicer, Mirapeix i el DHEE. Arnulf el nomena la GEC i CR.

[8]) L'abaciologi glossat de Ripoll el relaciona amb les dates de 948 i 970, on indica que fou bisbe de Girona. Yepes no indica a quin any fou elegit aquest abat. Argaiz sols indica que fou "quinto (sic) Abad de Ripoll". Els autors d'España Sagrada diuen d'ell: "El Monge de Ripoll que escribió una breve historia de su Monasterio en el año 1147 y estampó Balucio en el Apéndice, num. 404. de la Marca [Hispanica], nos dexó algunas noticias interesantes de Arnulfo. Dice que por aquel mismo tiempo (938) fue Abad del dicho Monasterio Arnulfo". Mirapeix diu que Arnulf fou nomenat abat de Ripoll el mateix any de la mort de l'abat Ennec l'any 948. El DHEE i Pladevall coincideixen en les dates en que es desenvolupa el seu abadiat, entre els anys 948-970. Flórez, en la seva succinta llista d'abats ripollesos, dedica una nota a aquest abat on diu: "Era aqui Abad en el año 938 y 51". El fet que alguns autors indiquin que Arnulf fou abat deu anys abans de la data del 848, podria deure's a que hi hagués un doble abadiat, cosa freqüent en aquella època i a alguns monestirs. En tot cas fou abat indiscutible de Ripoll a partir de la mort de l'abat Ennec l'any 948. En el que quasi tots els autors dels abaciologis ripollesos coincideixen es en marcar l'any de la seva mort. Villanueva precisa que "fue electo obispo de Gerona á a 1o. de setembre de 954, y lo fue hasta 17 de abril de 970 en que murió". L'abaciologi glossat de Ripoll diu molt concretament, corroborant a Villanueva, que: "Arnulfo des de dicho año (948) hasta 17 de abril de 970, en que murió". Yepes indica la data del 970 al final de les paraules que li dedica. Flórez indica, en el seu abacilogi, sols la data de 970 sense cap indicació sobre si correspon al inici o fi del seu abadiat. Mirapeix diu també que va morir el 17 d'abril de 970. Pellicer també dona per bona la data d'abril de 970. Sobre la mort i lloc d'enterrement d'Arnulf deien els autors d'España Sagrada posteriors a Flórez: "Las noticias de este Obispo llegan en el archivo de Ripoll hasta el año 969. quando menos, segun la nota que tuvo la bondad de remitirnos el Monge de dicho Monasterio Don Roque OLzinellas, Individuo correspondiente de la Real Academia de la Historia; y advierte al mismo tiempo, que el Necrologio del Monasterio pone la muerte de Arnulfo en 17. de Abril, lo qual está conforme con lo que copiamos al principio del Martirologio de Adon. No queda pues duda de que empezó su carrera Episcopal en 8 de Septiembre de 954, y la acabó en 17 de Abril de 970. En este dia pone su muerte el anotador de los versos de Oliva". Mirapeix i Pellicer indiquen correctament la data de la seva mort el 17 d'abril del 970. El Necrologi de Ripoll diu que va morir el XV kalendas mai. La precissió de que "a quince de las kalendas de mayor del 970 moría el abad o, obispo de Gerona, cerrando su fallecimiento un pontificado de quince años, siete meses y diecisiete días" ja era transcrita, com hem vist anteriorment, en un nota del còdex del Martirologi de Adón (veure l'article de Morera posteriorment citat). Algunes referències, però, han col.locat la data de la seva mort l'any 976 (Marqués: Revista de Gerona. Número 44. Girona, 1968). Però encara que Villanueva ja va dir que aquesta abat no fou enterrat al monestir de Ripoll, contra l'opinió de Mirapeix i Pellicer, el descobriment de la seva làpida a Girona va provocar una clarificació absoluta de les dates (José Morera: "Apreciaciones sobre la muerte del prelado Arnulfo. Abad de Ripoll y obispo de Gerona" a Analecta Sacra Tarraconensia. Número 45 (1972)). La làpida de Girona de la tomba del bisbe Arnulf diu:

ANNO D(OMI)NICAE INCARNACIONIS : D CCCC LXX VI:
Fa. XV KAL. MADII : SIC OBIT : ARNVULPHVS ILLVS
TRISSIMVS EPS : QUI REXIT PRESENTEM ECCLESIAM
PER ANNOS XV MENSES VII DIES XVII 

[9]) Flórez l'anomena Guidiselo. Villanueva el nomena Widisclo. Pellicer i el DHEE castellanitzen el seu nom com Witisclo. En llatí, com el nomena el necrologi, seria Guidisclus. Mirapeix, a més de Witisclo, el castellanitza com Guidisclo. Pladevall indica Guidiscle.

[10]) Pladevall indica que ja regia el monestir des de l'any 963. Pellicer indica que fou elegit el 17 de novembre del 970. La relació d'abats ripollesos del DHEE indica sols als costat del nom d'aquest abat la data de 970, que es correspon a l'any que va succedir a Arnulf, com indica Villanueva. Flórez col.loca la data de 983. Segons Villanueva, Mirapeix i Pellicer, va morir el 23 de juliol del 979. El Necrologi de Ripoll diu que va morir el 10 kalendas aug.

[11]) En llatí, com el nomena el necrologi, seria Seniofredus. Villanueva indica els noms de Singfredo o Seniofredo. Flórez i Pellicer castellanitzen el seu nom sols com Seniofredo. El DHEE castellanitza també el nom com Sinfredo. Mirapeix el castellanitza com Senifredo o Singfredo. Pladevall indica Sunifred.

[12]) Mirapeix diu que fou elegit abat l'any 980. Villanueva indica sols les dates de mort del seu antecessor i la seva pròpia. Flórez i el DHEE indiquen sols la data de la seva mort, l'any 1008. Va morir, segons Villanueva, Pellicer i altres fonts (???) el dia 4 de juliol del 1008. El Necrologi de Ripoll diu que va morir el 4 nonas iulius.

[13]) El seu nom en llatí es Oliva o Oliba. Flórez, Villanueva, Pellicer i altres relacions d'abats ripollesos grafien el seu nom com Oliva i sense cognoms. Pladevall indica Oliba de Cerdanya-Besalú. Per la seva ascendència comtal, era fill i fou comte de Cerdanya i Besalú, i es pertinen d'indicar amb aquests cognoms.
[14]) Segons Junyent (Diplomatari i escrits literaris de l'abat i bisbe Oliba. Pàgs.: 46 i 49-51)) cal fixar entre els 29 de juliol i el 8 d'agost de 1008 l'elecció com abat de Ripoll, encara que segons l'argumentació de Junyent, Oliba havia estat igualment elegit abat de Cuixà potser unes dies o setmanes abans. Oliba fou nomenat bisbe de Vic (setembre de 1017). Villanueva, però indica l'any 1018. Es important d'explicar que Oliba, si fou nomenat el 1017, ho fou com a bisbe auxiliar, ja que el bisbe Borrell de Vic no morirà fins l'any 1018, segons Mundó ("Oliba" a GEC). Però a CR (Volum III: Osona II), encara que s'indica l'episcopat de Borrell entre 1010 i 1018, alhora, en unes petites biografies dels bisbes de Vic anteriors al 1300, es diu que Borrell va morir a Girona el 23 de febrer de 1017 (CR. Volum II: Osona I).

[15]) A continuació d'Oliba els abaciologis fins ara publicats tenen un cert desgavell. Yepes parla d'un vuitè abat de Ripoll, de nom Guillermo i amb la data de 1047. Argaiz parla d'un Guillelmo amb la mateixa data. Flórez el nomena Guillermo (i segons Villanueva "omitiendo a su antecesor Pedro anticipa el gobierno de este Guillermo") i el relaciona també amb la data de 1047. L'abaciologi glossat, Villanueva, Pellicer i el DHEE l'anomenen sols Pedro. Mirapeix l'anomena Pedro Willelmo. Pladevall indica Pere Guillem.

[16]) Com ja hem dit Yepes, Argaiz, Florez parlen d'un Guillermo relacionat amb la data de 1047, sense indicació d'inici o fi del seu abadiat. L'abaciologi glossat i Pellicer diuen que fou nomenat per Guillem, conde de Besalú, el 13 de març del 1047. Villanueva parla del 14 de març. El DHEE indica el seus abadiat entre els anys 1047 i 1056?. L'abaciologi glossat sols diu que "vivía aún en 1050". Villanueva diu que "...del cual hay memorias ciertas hasta 1056". DHEE esmenten que el seu abadiat podria allargar-se fins 1056. Mirapeix diu que va morir l'any 1068. Pellicer dona com a data de finalització del seu abadiat l'any 1056. Pladevall indica que fou abat entre 1047 i 1055. En el Necrologi de Ripoll hi ha 10 kals. nov. un Petrus quondam abas Rivipulli. És aquest abat Pere?

[17]) Yepes, Argaiz i Florez com hem dit parlen relacionat amb l'any 1068 d'un tal Daniel i no mencionen aquest abat. L'abaciologi glossat indica "Guillermus Bernardus\vel Petrus Guillelmi (Guillem Bernat -o Pere Guillem)". Villanueva esmenta Guillermo, "a quien llama Guillermo Bernardo un catálogo antiguo MS. al fin de un códice de la biblioteca de este monasterio, señalado con el número 201"". Pellicer castellanitza també el seu nom com Guillermo Bernardo o Guillermo. El DHEE indica Guillermo (Guillermo Bernardo). Pladevall indica Guillem Bernat.

[18]) Segons Villanueva, en el cronicón ripollès del convent del Carme de Barcelona s'esmenta que aquest abad va morir l'any 1068 i en el seu abaciologi cita les dates de 1063-1068. L'abaciologi glossat el data dien: "anno 1055 ab anno 1063 (l'any 1055 (des de l'any 1063)" afegint "obit anno 1068 (va morir l'any 1068)". Pellicer, en el seu llibre de 1873, el data com abat entre 1056-1062 i, posteriorment a l'intrús Adalbert, entre 1063-1068. En 1878 i 1888, Pellicer sols indica les dates de 1056-1068. El DHEE sols indica que va morir el 1068. Pladevall indica les dates de 1056-1068.

[19]) Pladevall indica Adalbert. Villanueva, Mirapeix i Pellicer el nomenen Adalberto. Yepes, Argaiz, Florez i el DHEE no el mencionen.
[20]) Labat Guillem Bernat va patir la intrusió d'Adalbert entre 1062 i 1063, segons Villanueva i Pellicer. Villanueva diu que "muchos disturbios hubo por este tiempo, ocasionados por un abad intruso llamado Adalberto, el cual se apoderó de la casa hácia el año 1062. Recuperó luego su lugar nuestro abad, como lo expresa un inventario de los bienes pertenecientes á la enfermería, formado por el monge Oliva, distinto del obispo, en el año siguiente 1063". Villanueva menciona la intervenció del "el papa Alejandro Ii y el mencionado conde Bernardo [de Besalú] para poner remedio a tan lamentable situación. El Sumo Pontífice expidió una Bula en 1063, exhortando a los monjes a volver al buen camino. Algo de consigió con esto al principio, pues fue depuesto el abad intruso, Adalberto". Mirapeixne la seva crònica no esmenta que fos intrús, tot afegint que ja era abat l'any 1062. Segons García Villada, Adalbert fou abat intrús durant l'abadiat de Guillem Bernat (Poema del abad Oliva en alabanza del monasterio de Ripoll. Su continuación por un anónimo" a Revista de filologia española. Tom I. Quadern 2 (1914)). Pladevall, que indica que fou intrús, col.loca l'abadiat d'aquest intrús, crec que impropiament, entre 1067 i 1072, i amb anterioritat a Guillem Bernat (que fou abat entre 1056 i 1068).

[21]) Villanueva i Pellicer (sols el cita en els seu llibre de 1873) l'anomena Mirón. Pladevall el cita com Miró. Yepes, Argaiz, Florez, l'abaciologi glossat, Pellicer en els seus abaciologis de 1878 i 1888 i el DHEE no citen aquest abat intrús. A Collect. amplissi, de Martene (tom. I. col. 473 seqq), segons indicació de Villanueva, que podem trobar a Cartulaire de l'Abbaye de Saint-Victor de Marseille. Tome I; dins Collection des Cartulaires de France. Tome VIII. Paris, MDCCCLVII [1857]. Pàg.: 165; el nomenen com pseudoabbatem Mironem.

[22]) Villanueva explica que a continuació de la intrusió d'Adalbert "pero un poco más tarde se apoderó del cargo un tal Mirón, hacia el año 1069" i afegeix: "Estaba este Miron excomulgado por el papa aun antes de hacerse abad, lo cual logró simoniacamente. Este crimen quiso remediar el conde de Besalú Bernado, arrojando á Miron del monasterio con el auxilio de Guifredo, arzobispo de Narbona, Berenguer, obispo de Gerona y Guillermo, obispo de Vique". Villanueva reitera, en un altre paràgraf, que "constándome que el año siguiente á la muerte de Guillermo 1069 estaba ya apoderado de la abadía Miron. Así se ve en escritura original de un establecimiento de tierras en este archivo (armario de la camarería) fecha X. Kal. Octobris anno VIIII. regni Philippi regis, que es el que he dicho". Aquest abat intrús es mencionat també per Mirapeix, Pellicer i Pladevall. Pellicer diu que s'apoderà de l'abadia l'any 1069. Mirapeix diu que fou expulsat per Bernat II, conde de Besalú (1052-1097). Segons García Villada aquest segon abat intrús ho fou a la mort de Guillem Bernat (que va morir l'any 1068). Pladevall, crec que impropiament, col.loca també l'abadiat d'aquest intrús amb anterioritat a Guillem Bernat (que fou abat entre 1056 i 1068).

[23]) Aquest suposat abat Daniel II, sols aparèix en l'abaciologis de Yepes, Argaiz, Flórez, l'abaciologi glossat i Pellicer. Els quatre primers el colocant a la decada de 1063 o 1068. Yepes, Argaiz i Florez indiquen, a continuació de Guillermo, un abat nomenat Daniel segundo, l'any 1068. Villanueva diu que el catàlogo manuscrit "le da por sucesor antes de Bernardo á Daniel, y de él se debió enviar la copia al P. M. Flórez, que lo cuenta existente desde 1068. Yo no tengo otra noticia, ni puedo salir fiador de la existencia de este abad, constándome que el año siguiente á la muerte de Guillermo 1069 estaba ya apoderado de la abadía Miron. Así se ve en escritura original de un establecimiento de tierras en este archivo (armario de la camarería) fecha X. Kal. Octobris anno VIIII. regni Philippi regis, que es el que he dicho". L'abaciologi glossat com hem vist parla, però datant-lo l'any 1063, d'un Elias, alias Daniel secundus, et vulariter dicebatur Bernadus", relacionant-lo amb la confirmació de les donacions al monestir feta pel Papa Urbà II amb butlla de l'any 1097, però una nota en castellà afegeix: "ëste debe borrarse, porque no corresponde a este año".

[24]) Villanueva diu que Bernat, comte de Besalú, al subjectar l'abadia de Ripoll a Sant Víctor de Marsella, mitjançant dues cartes, una datada el 27 de desembre de 1070, año X de Felipe,"pone como condición de que el primer abat electo por los de S. Victor para Ripoll sea Giberto, á quien pedian los monges de esta casa". Mas ni aun esto se les concedió". Villanueva ndica que aquest dos documents estan a Collect. amplissi, de Martene (tom. I. col. 473 seqq). Els dos document els podem trobar a Cartulaire de l'Abbaye de Saint-Victor de Marseille. Tome I; dins Collection des Cartulaires de France. Tome VIII. Paris, MDCCCLVII [1857]. Pàgs.: 195-167 i 171-172. El document diu: Unde volo vos nosse, si id vestre non distulerint more, me preparatum resse illud de quo agitur cenobium vestre subdere dicioni, et, serie scripture a vobis confecte, propria manu Deo sanctoque Victori firmare, ut numquam ibidem de reliquio sit abbas, nisi quem vobis, domme B., vestrisque successoribus ex consultsa Massiliensis collegi regulariter eligere placuerit, hoc tantum ad presens nobis concesso ut dommuns Girbertus, cui omnia que juris sunt cenobii jam dudum nota sunt, curam illius, meo jussu, primum gerat, ne plebs universa fiat minus religiosa quam convenit, si non licuerit illi hunc habere quem querit.

[25]) El necrologi de Ripoll i l'abaciologi glossat l'anomena, en llatí, Bernadus. Aquesta denominació llatina es emprada també per Flórez al copiar el Cronicon Masiliense. Yepes, Argaiz, Flórez, Villanueva, Mirapeix, Pellicer i DHEE castellanitzen el seu nom com Bernardo. Pladevall el nomena, catalanitzant-lo, Bernat. Donat el seu origen gal, potser caldria nomenar-lo com Bernad, com un abat homónim de Sant Víctor de Marsella.

[26]) L'abaciologi glossat diu que Bernat, desè abat de Ripoll, fuit abbas ab anno 1070 ("va ser abat des de l'any 1070"). Flórez col.loca al costat del seu nom la data de 1102, que es correspondria a la seva mort, encara que ell no ho indiqui. L'abaciologi glossat, diu decimus abbas fuit Bernardus, anno 1102 ("El desè abat va ser Bernat, l'any 1102"). Villanueva indica que consta por escrituras com abat de Ripoll desde el 1071. García Villada diu que "comenzó su gobierno en 1071". Pladevall indica les dades del seu abadiat entre els anys 1070 a 1102. El DHEE col.loca el seu abadiat entre 1071-1102. Si no hi ha gaires discrepàncies sobre l'any de la mort d'aquest primer abat marsellès, no passa el mateix amb el dia i mes. Mirapeix diu que aquest abat va morir el 20 de gener del 1102. Pellicer diu que va morir el 30 de juny de 1102. Villanueva diu que va morir el 20 de juny de 1102. El Necrologi de Ripoll diu que va morir el 12 kalendas jul. Garcia Villada, citant Villanueva, diu que va morir el 20 de juny de 1102.

[27]) El Necrologi de Ripoll i l'abaciologi glossat diuen, en llatí, Benedictus. Aquesta denominació llatina es emprada també per Flórez al copiar el Cronicon Masiliense. Yepes, Argaiz, Villanueva, Mirapeix, Pellicer i DHEE indiquen el seu nom com Benedicto. Flórez indica el nom de Benito. Pladevall indica, catalanitzant-lo, Benet.

[28]) Yepes, Argaiz i Flórez, sempre amb dates escadusseres, col.loquen la data de 1107, sense indicació de que fou la fi del seu abadiat. Pladevall i DHEE donen com dates en les que fou abat de Ripoll les de 1102-1107. L'abaciologi glossat, Villanueva i Mirapeix diuen que aquest abat va morir el 21 d'octubre de 1107. El Necrologi de Ripoll diu que va morir el 12 kalendas nov.
[29]) Gausfred, com indica Pladevall, catalanitzant-lo. En llatí, com trobem a l'abaciologi glossat Gaufredus. Yepes parla de Galfermo i Argaiz de Calfermo. Gaufredo, el castellanitza Flórez. Mirapeix i Pellicer l'anomenen com Gaufredo. El DHEE l'anomenen Guazfredo o Gaufredo.
[30]) Yepes, Argaiz i Florez indiquen la data de 1111. sense cap indicació d'inici o fi del seu abadiat. L'abaciologi glossat diu que fou abat l'any 1111 i que va morir el mateix any, el dia 22 de febrer. Pellicer, Pladevall i DHEE, indiquen les dates de 1107 i 1111. Villanueva, Mirapeix i Pellicer diuen que va morir el 22 de febrer de 1111. El Necrologi de Ripoll diu que va morir el VIII kalendas mart.
[31]) Pellicer castellanitza el seu nom com Gaucelmo o Gauzelmo. El DHEE també el cita com Galtemo. Yepes i Flórez indica el nom de Galsermo. Argaiz el nomena Calferno. La denominació llatina emprada per Flórez al copiar el Cronicon Masiliense es Gaucelmus. L'abaciologi glossat parla de Galcelmus. Villanueva dona els noms de Gaucelmo o Galtemo. Mirapeix l'anomena Galzelmo. Pladevall, catalanitzant-lo, l'anomena Gaucelm.
[32]) Pladevall dona com dates del seu abadiat les de 1112 i 1119. Mirapeix diu que fou abat entre 1111 i que va morir l'any 1116. Pellicer diu que fou abat entre 1111 i 1120. Yepes indica "año diez del rey Luis". Argaiz diu "governava por el año dezimo de Ludovico Sexto Rey de Francia, llamado el Gordi, o el Craso, qera el año de mil ciento y diez y ocho". Flórez sols indica "año 10 de Luis". L'abaciologi glossat sols indica que va morir l'any 1116. Villanueva diu que "según lee el mismo catàlogo, gobernó hasta 1120". El DHEE sols col.loca al costat del seu nom la data de 1120.
[33]) Yepes i Argaiz no mencionem aquest abat. Aquest abad, fou omés per Flórez en el seu abaciologi de Ripoll i en canvi es mencionat quan parla de les dades que forneix el Cronicon Masiliense. l'abaciologi glossat parla d'un Helias (Helies). Villanueva el nomena Elías, com fan Pellicer i el DHEE. Mirapiex l'anomena Helias. Pladevall, catalanitzant-lo, l'anomena Elies.
[34]) L'abaciologi glossat diu sols "obiit anno 1124 (va morir l'any 1124)". Villanueva diu que fou abat fins 1124. El DHEE indica sols al costat del nom d'aquest abat la data de 1124. Pellicer diu que aquest abat va trencar durant pocs anys la sèrie d'abats marsellesos i li col.loca les dates de 1120-1124. Mirapeix diu sols que va morir l'any 1124, col.locant-lo després de Pedro Raimundo. Pladevall indica les dates de 1120-1125.
[35]) Yepes i Argaiz indiquen Pedro. Flórez indica sols el nom de Pedro o en llatí, Petrus, al copiar el Cronicon Masiliense. l'abaciologi glossat no el menciona. Villanueva, Mirapeix, Pellicer i DHEE parlen de Pedro Raimundo. Pellicer l'anomena sols Raimundo. Pladevall, catalanitzant-lo, l'anomena Pere Ramon.
[36]) Yepes, Argaiz i Flórez indiquen sols la data de 1143, que no es correspon a cap de les indicades per altres autors, ni a l'inici o fi del seu abadiat. Villanueva diu "de quien hay memorias en 1150 y 1153". Pellicer el col.loca entre 1140?-1153. El DHEE col.loca el seu abadiat entre els anys 1150-1153. Mirapeix sols diu que va morir l'any 1120, col.locant-lo abans que Elíes. Pladevall indica els anys 1125-1153.
[37]) Yepes, Argaiz i Florez parlen d'un Gaifredo. En llatí, Gaufredus, o Isgafredus o Guarfredus vel Jofredus, com indica l'abaciologi glossat. Gausfred indica Pladevall, catalanitzant-lo. Mirapeix el nomena Gofredo. Villanueva, Pellicer i el DHEE castellanitzen el nom com Gaufredo.
[38]) Yepes, Argaiz i Florez indiquen la data de 1168, que no es correspon a cap de les altres referències que tenim. L'abaciologi glossat indica del dates de 1169 i que va moriri aquest mateix any. Villanueva indica que va moriri el 13 d'abril de 1169. Pellicer posa un interrogant a la data d'inici del seu abadiat però precisa que va morir el 13 d'abril de 1169. Pladevall indica les dates del seu abadiat com les de 1153-1169. Cebrià Baraut (GEC) indica que hi ha un abat de Sant Miquel de Cuixà (1145-1153) del mateix nom. Podria ser el nostre Gausfred? Mirapeix i el DHEE diuen sols que va morir l'any 1169. El Necrologi de Ripoll diu que va morir el idibus aprilis.
[39]) Pladevall parla d'un Ramon de Sesguinyoles. Villanueva el nomena Raimundo de Çesguinyoles. Monsalvatje esmenta a dos Raimundo, abats de Sant Martí del Canigó entre 1114-1124 i 1159-1168. Pellicer, en la seva obra de 1873, parla d'un raimundo de Çesguinyoles. El Cartulaire de l'abbaye de Saint-Victor de Marseille (Col.letion des cartulaires de France. Tom IX. París, MDCCCLVII [1857]. Pàg.: 175) parla d'un R. de Ciguinolis.
[40]) La figura d'aquest abat intrús de Ripoll ha generat moltes discrepàncies. Pladevall col.loca un Ramon de Sesguinyoles, "abat de Canigó [abadia també subjecta a Sant Víctor de Marsella aleshores] refusat pels ripollesos" l'any 1169, a la fi de l'etapa del govern dels abats francesos. L'explicació de Pladevall (CR) sobre el desenvolupament dels fets és el següent: "La separació de l'obediència a Marsella es féu, de fet, no de dret, entre els anys 1169 i 1172. Tot just mort l'abast Gausfred II, nomenat per Marsella, el 13 d'abril de 1169, es reuní la comunitat de monjos de Ripoll, formada aleshores per setanta-cinc monjos, entre els quals es compatven els priors de Montserrat, Banyeres, de Cervera i de Tresponts, i elegiren com a abat el monjo ripollès Ramon de Berga, sense esperar el consentiment ni l'aprovació del monestir de Sant Víctor. L'abat i el capítol de Marsella no aceptaren l'elecció, i nomenaren com a abat de Ripoll Ramon de Sesguinyoles, abat de Sant Martí del Canigó, abadia que havia estat també unida a Sant Víctor de Marsella el 1091". I continua precisant Pladevall, "els monjos de Ripoll no aceptaren l'abat designat per Marsella i cercaren l'ajut del jove comte-rei Alfons el Cast per lliurar-se de la subjecció de Marsella, puix que l'esperit antimarsellès era ben arrelat en la majoria de monjos ripollesos des de feia anys. Afavoriren la pretensió de Ripoll les tibantors entre el comte de Provença, Ramon Berenguer IV (1167-1177) i el comte-rei Alfons, perquè el monestir de Sant Víctor era en territoris de Provença. Així, el rei Alfons va donar suport a l'elecció dels monjos de Ripoll i féu treure pel papa les censures canòniques que els marsellesos havien llançat contra Ripoll". L'èpileg es clar: "Ramon de Berga pogué començar el seu abadiat d'una manera plena i legal l'any 1172, i regí el monestir fins al 1205". Villanueva, per contra, relaciona aquest abat intrús amb el final de l'abadiat d'Elies (1120-1125), i diu que "por estos tiempos Raimundo de Çesguinyoles, abad de Sant Martí de Canigó, ocupó nuestra abadía. Nada puedo asegurar de esto sino que los ánimos andaban turbados con el gobierno estrangero". En tot cas, en els anys de l'abaciat ripollès d'Elies i a la fi de l'etapa francesa a l'abadia de Ripoll hi ha dos abat de Canigó de nom Raimundo o Ramon. Monsalvatje esmenta que Raimundo, abat de Sant Martí del Canigó entre 114 i 1124, "en 1124 fué nombrado abad del monasterio de Santa María de Ripoll, cuyos abaciologios lo ponen como abad intruso del mismo". Monsalvatje esmenta un segon Raimundo o Ramon com abat de Sant Martí del Canigó entre els anys 1159 i 1168, tot indicant que era sacristà del monestir de Santa Maria de Ripoll quan va ser elegit abat del Canigó. Aquest abat intrús de Ripoll no es mencionat per Yepes, Argaiz, Flórez, l'abaciologi glossat, Mirapeix ni el DHEE. Pellicer, en la seva obra de 1873, també el col.loca l'any 1124, a continuació de l'abadiat d'Elias, indicant amb una interrogant la data de fi dels seus abadiat. Però aquesta menció desapareix en les edicions de 1878 i 1888. De la mateixa època hi ha un Pere de Sesguinyoles, prior de Montserrat (1156-1166). En un repàs al Cartulaire de l'abbaye de Saint-Victor de Marseille (Col.letion des cartulaires de France. Tom IX. París, MDCCCLVII [1857]. Pàg.: 175) podem trobar un document, datat pels recopiladors el 1130-1146, que diu: Cunctis, tam presentibus quam futuris, hominibus pateat quod ego R. de Ciguinolis, dei gratia Rivipolensis electus, feci professionem et promisi obedientiam et fidelitatem monasterio Massiliensi et P.[Petrus Salomonis], abbati Massiliensi, et omnibus sucessoribus suis, et recognovi omnem subjectionem et omnem reverentiam, et quicquid monasterium Massiliense habuit supra monasterium Rivipolense, temporibus abbatum videlicet Be. et Gau. et Gaucel. et Elie. Et hec omnia facta sunt in capitulo Massiliensi in presentia P. abbatis et tocius conventus. La menció als quatre abats francesos anteriors i la no menció dels dos darrers, crec que dona clara indicació que aquest abat qualificat d'intrús, podria ser col.locat, en l'abaciologi, com indica Villanueva. Un repàs, però al abats de Marsella, en col.loca davant el fet que hi ha un Pierre II, "en 1134 et pendant les annés suivantes jusqu'en 1145", un "guillaume, surnommé Pierre" amb activitat documental entre 1149 i 1159, i finalment, "Pierre, surnommé de Nogaret. A la demande de cet abbé, le pape Alexandre III confirma les biens du monastère de Saint-Victor le avril 1169. Le 27 janvier 1178, Pierre se fit acorder des priviléges par le roi d'Aragon" (Cartulaire de l'abbaye de Saint-Victor de Marseille. Col.letion des cartulaires de France. Tom VIII. París, MDCCCLVII [1857]).
[41]) El Necrologi de Ripoll l'anomena Raimundus de Berga. Yepes, Argaiz i Flórez parlen de Raymundo de Verga. L'abaciologi glossat parla, en llatí, de Raymundus de Berga. Villanueva, Pellicer i el DHEE parlen de Raimundo de Berga. Mirapeix el nonema Raymundo. Pladevall indica en el seu abaciologi de Ripoll Ramon de Berga.
[42]) Yepes, Argaiz i Flórez sols donen la data de 1205, però sense cap indicació d'inici o fi del seu abadiat. l'abaciologi glossat diu que fou elegit pels monjos el 1172 i que va morir el 1206. Villanueva indica que va morir el 1205, el "idus octobris y que rexit XXXIIII annos". Pellicer col.loca la data de 1171 com a inici del seu abadiat i precisa que la data de la seva mort fou el 15 d'octubre de 1205. El DHEE dona com a dates del seu abadiat les de 1172- ^ 1205. El Necrologi de Ripoll diu que va morir el idibus december. Pladevall indica la data de 1169, com la de l'inici del seu govern, segurament com a prior, per ser abat entre 1172-1205.
[43]) Yepes parla d'un "Bernardo tercero, por sobrenombre de Peramola". Argaiz parla de Bernardo de Peramola. Flórez indica "Bernardo II. Peramola". l'abaciologi glossat parla de Bernardus de Peramola o Bernardo de Peramola, com també indiquen Villanueva, Mirapeix, Pellicer i el DHEE. Pladevall catalanitza en el seu abaciologi de Ripoll com Bernat de Peramola.
[44]) Yepes i Florez no donen cap data al costat del seu nom. Florez sols indica 12.. . L'abaciologi glossat diu que "hic successit quinto idus februarii, sed non legitur ejus obitum (aquest va erigir-se el dia cinquè de les idus de febrer, però no es ocneix la data de la seva mort"). Villanueva i Pellicer diuen que fou elegit el 9 de febrer de 1206. Villanueva es fa avinent que "existia en 1209 en que restauró las murallas del monasterio; mas no se sabe su muerte". Mirapeix també esmenta que va reconstruir les muralles del monestir i de la vila l'any 1209. Pellicer col.loca la data de fi del seu abadiat l'any 1212 amb un interrogant. El DHEE indica la data de fi del seu abadiat l'any 1209.
[45]) El Necrologi de Ripoll escriu, en llatí, el seu nom com Bernardus, sense el cognom. L'abaciologi glossat, també en llatí, el nomena Bernardus de Sancto Agustino. Yepes parla de "Bernardo Tercero, por sobrenombre de San Agustín". Aragaiz el nomena Bernardo de San Agustin. Flórez el nomena com "Bern. III de S. Agustin". Villanueva el nomena com Bernado de S. Agustin. Mirapeix l'anomena Bernardo de San Agustín, molt semblant com Pellicer i el DHEE que el nomenen com Bernardo de S. Agustín. Pladevall indica el seu nom, en el seu abaciologi de Ripoll, com Bernat de Santagustí.
[46]) Yepes, Argaiz, Florez i el DHEE col.loquen l'any de 1217. L'abaciologi glossat diu que va morir el 1217. Pellicer col.loca l'inici del seu abadiat l'any 1212 amb un interrogant, fins 1217. Pladevall col.loca les dates del seu abadiat entre 1213-1217. Va morir, segons Villanueva, el 20 de juny de 1217. El Necrologi de Ripoll diu que va morir el 12 kalendas jul. Pellicer posa el seu govern entre 1213 i 1217.
[47]) El Necrologi de Ripoll, en llatí, escriu el seu nom com Raimundus de Bacho. L'abaciologi glossat, també en llatí, com Raymundus de Baco. Yepes i Flórez el nomenen Raymundo de Baco. Argaiz el nomena Raymundo de Bacco. Villanueva el nomena Raimundo Dezbach (de Bacho). Mirapeix escriu el seu nom com Raymundo de Buch?. Pellicer el nomena Raimundo dez Bach. Pladevall indica Ramon Desbac en el seu abaciologi de Ripoll. La relació d'abats ripollesos del DHEE escriu Raimundo Dezbach (de Bacho). També podria ser "de Bac", com en altres personatges d'aquesta nissaga es fa.
[48]) Yepes, Argaiz i Florez el relacionen amb l'any 1234, que correspon, com succeeix generalment (però no en tots els casos) amb el de la mort de l'abat. L'abaciologi glossat diu "anno 1218 electus a monachis, obiit anno 1234 (l'any 1218, elegit pels monjos, va morir l'any 1234)". Mirapeix diu que fou elegit l'any 1218, indicant, seguint en això les indicacions de l'abaciologi glossat, que era prior de Montserrat, encara que no ens consta pels priorologis i abaciologis de Montserrat. Villanueva diu que "hay ya memorias de él en Abril de 1218. Murió á 20 de Enero de 1234". Pellicer col.loca el seu govern entre 1217-1234 i diu també que va morir el 20 de gener de 1234. La relació del DHEE indica l'inici el seu abadiat l'any 1218. Pladevall col.loca el seu abadiat entre 1217-1234. El Necrologi de Ripoll diu que va morir el XIII kalendas feb.
[49]) Yepes, Argaiz, Flórez, Villanueva, l'abaciologi glossat, Mirapeix, Pellicer i el DHEE no mencionen aquest abat. Pladevall indica que fou electe en aquesta data.
[50]) El Necrologi de Ripoll i l'abaciologi glossat escriuen el seu nom, en llatí, com Dalmacius de Garriga i Dalmacius de Sagarriga, respectivament. Yepes, Florez i Mirapeix parlen de Dalmacio de Sagarriga. Argaiz parla de Dalmacio Sagarriga. Villanueva com Dalmacio de Çagarriga. Pellicer el nomena com Dalmacio Sagarriga. Albareda i Pladevall indiquen el seu nom com Dalmau de Sagarriga. La relació d'abats ripollesos del DHEE escriu el seu nom com Dalmacio de Çagarriga.
[51]) Yepes, Argaiz i Florez col.loquen la data de 1256. L'abaciologi glossat diu "electo en 1234 y muerto en 1250". Mirapeix i Pellicer col.loquen l'inici del seu abadiat l'any 1234, encara que en el seus llibres de 1873 i 1878, Pellicer indica l'any 1254. Pladevall inicia el seu abadiat l'any 1235. Mirapeix dona l'any 1250 com el de la seva mort. Pellicer i Pladevall indiquen l'any 1256 com el de la seva mort. El DHEE vol indica que va morir el 1256. Villanueva rebla el clau al dir que "murió en 1256, como dice el catálogo MS. citado". El Necrologi de Ripoll diu que va morir el idibus november.
[52]) El Necrologi de Ripoll escriu el seu nom, en llatí, com Bertrandus de Bacho. L'abaciologi glossat, també en llatí, diu Bertrandus de Baco. Yepes i Florez el nomenen com Bertrando de Baco. Argaiz el nomena Bertando de Bacco. Mirapeix l'anomena Bertrando de Bach i Pellicer l'anomena Bertran dez Bach. La relació d'abats ripollesos del DHEE escriu Bertrando Dezbach (de Bacho). Albareda i Pladevall el nomenen Bertran de Bach. Pladevall el nomena Bertran Desbac. Cebrià Baraut (GEC), al citar-lo com prior de Montserrat, el nomena Bertran de Bac.
[53]) Yepes, Argaiz i Florez col.loquen la data de 1280. Argaiz menciona que fou prior de Montserrat. L'abaciologi glossat sols menciona la data de 1260. Pellicer col.loca un interrogant en el lloc de la data de l'inici del seu abadiat. Mirapeix diu que fou elegit abat a la mort de Sagarriga l'any 1250. Pladevall col.loca l'inici del seu abadiat l'any 1258. El DHEE també indica la data de 1280. Va morir segons Villanueva i Pellicer el 26 de gener de 1280. Albareda confirma la data, amb un sol dia de diferència: "En morir Bertran, al 27 de Gener del 1280...". El Necrologi de Ripoll diu que va morir el VI kalendas feb.
[54]) En el capítol de l'any 1281 de la Congregació claustral Tarraconense s'assenyala que "s'havia de tractar de l'afer espinós d'una doble elecció d'abat a Ripoll. Ramon de Vilaregut, protegit pel rei Pere II, i Pere Dezbach, prior de Montserrat, que tenia majoria dins de la comunitat. De totes maneres el Capítol no ho resolgué, ja que el plet fou portat a Roma, on hagueren de presentar-se els dos electes" [Veure Tobella]. Villanueva ens fa avinent que en aquest punt de la vida del monestir de Ripoll hi va haver una ruptura en la successió d'abats ripollesos: "Por su muerte vacó la abadía; de lo cual habla asi el catálogo citado: Vacavit abbatia XI. annis: fuit cisma in ecclesia, et in monasterio per dues electiones, una Raimundi de Vilario acuto, altera Petri de Baco prioris Montissoni". Albareda dona una visió bastant completa de la situació creada amb la doble elecció d'abat de Ripoll: "Davers l'any 1258 els monjos de Ripoll, mort l'abat Dalmau de Sagarriga, elegiren per son prelat al P. Bertran de Bach, prior allavors de St. Maria de Montserrat, el qual retingué nostre priorat fins a l'any 1272 que el renuncià a favor del seu germà Pere de Bach. En morir Bertan, al 27 de Gener del 1280, la comunitat de Ripoll es dividí en dos bàndols igualment forts i convençuts. ... Els seus admiradors designaven i volien per successor al seu germà Pere, prior de Montserrat. El grup dels malcontents proposaven al prior de son monestir anomenat Ramon. Les forces estaven molt equilibrades, ningú volgué cedir, fou impossible d'entendre's i el cisme s'introduí a Ripoll. "Ignorem si el nostre prior arribà a pendre possessió de l'abadia. El cert és que desde l'any 1280 no es trobava en nostre vell arxiu cap escritura signada amb el seu nom; en canvi llegim que en el catg. a. 1769: <<Nota: En caj. 6, leg. 5, fol. 3 hay una escritura en que firman los Administradores y procuradores puestos por el Rey; y en dicha Escritura se dice que este Priorato está vacante. es fecha 3 Kalendas sptembris, Anno domini 1284>>. "La lluita de Ripoll prengué tals proporcions, que assabentat-se'n el Papa cità als dos competidors, per tal que a la seva presència exposessin la qüestió. Pere de Bach i el monjo Ramon emprengueren el viatge cap a Roma, però, abans d'arribar-hi, Pere s'enmalaltí morint al cap de poc temps. la mort d'un dels candidats no solucionà encara el conflicte. Els adversaris de Ramon no volien cedir, fou ell finalment qui renucnià el dret que pogués tenir a l'abadia, i llavors el Papa, motu propio, nomenà al mateix Ramon per abat de Ripoll. "Quin any ocorregué la mort del prior esmentat [Ramon de Bac] no podem indicar-lo; en la butlla de promoció de l'abat Ramon, no més es diu que morí anant a Roma, sense donar indicacions de temps. De la nota citada anteriorment podria deduïr-se que ja era mort pel Setembre del 1284, puix en tal data ens trobem amb el priorat vacant".
[55]) Yepes, Argaiz, Florez i Pellicer no mencionen aquest abat electe, en competència amb Vilaregut. Antics documents llatins del catàleg de Ripoll transcrits per Pasqual i mencionats també per Villanueva parlen de Petri de Baco. El seu nom està també escrit com Pedro de Bach. Pladevall l'anomena Pere Desbac. Potser seria més correcte nomenar-lo Pere de Bac, com hem fet abans amb Bertran de Bac, per indicar la procedència d'aquesta familia. Tobella, com hem vist, l'anomena Pere Dezbach. L'abaciologi glossat parla de Pedro de Bach.
[56]) L'abaciologi glossat diu que va morir en aquesta data. Albareda, com hem vist, no menciona la data. 
[57]) Antics documents llatins del catàleg de Ripoll transcrits per Pasqual i Albareda parlen de Raymundi de Vilario. L'abaciologi glossat parla de Raymundus de Vilario. Yepes parla de "Raymundo tercero, por sobrenombre de Vilaracuto". Argaiz parla de Raymundo de Vilaràgut. Flórez el nomena "Raymundo III. de Villaracuto". Pellicer l'anomena Raimundo Vilaregut o de Villaragut. Villanueva i la relació d'abats del DHEE escriu el seu nom com Raimundo de Vilaragut. Albareda, com hem vist abans, no passa de donar-li el nom de Ramon. Pladevall el nomena Ramon de Vilaragut.
[58]) Villanueva indica que la doble elecció fou resolta favorablement a Vilaragut ja que "prevaleció la primera de estas dos elecciones por haberla apoyado y confirmado el papa, como dicen; y así será, porque desde el 1291 suena constantemente abad Raimundo de Vilaragut". Yepes, Argaiz i Florez mencionen la data de 1310, però sense indicació de que és la de la fi del seu abadiat. Pellicer indica l'inici del seu abadiat l'any 1291, però sense mencionar a Desbac. L'abaciologi glossat diu que "fuit antea prior Montis Serrati et camerarius hujus monasterii (havia estat abans prior de Montserrat i cambrer d'aquest monestir)". Argaiz ja deia "fue abad de Montserrate ó Prior, como se vió en su lugar". Segons l'abaciologi glossat "el papa Nicolàs IV, con su bula dada en Roma a 6 de marzo de 1280 proveyó la abadía a fray Raymundo de Vilaragut, después de haberle hecho renunciar al derecho por la elección de los monges". Pladevall indica i precisa que l'elecció d'aquest abat, a la mort de Bertran Desbac, fou confirmada pel Papa l'any 1291, encara que no menciona que fou amb la previa renúncia al dret d'elecció de l'abat per part dels monjos. Pellicer, el DHEE i Pladevall indiquen que la fi del seu abadiat fou l'any 1310. Villanueva i l'abaciologi glossat precisen que va morir el 22 d'agost de 1310. El Necrologi de Ripoll indica la mort d'un Raimundus abba el 15 kalendas sept. Podria ser el nostre Ramon de Vilaragut, però aleshores cal datar el necrologi de Ripoll a principis del segle XIV.
[59]) Villanueva, Pellicer i el DHEE l'anomenen Guillermo de Camps. Yepes, Argaiz i Flórez el nomenen Guillermo de Campis. L'abaciologi glossat el noeman, en llatí, com Guillermus de Campis. El catàleg de priors de Mèia el nomena de manera molt semblant, en llatí: "Guillermus V a Campis". Pladevall el nomena Guillem Descamps.
[60]) Zaragoza Pascual, en el seu priologia de Mèia ja diu que "fue nombrado abad de Ripoll en 1310 y lo fue hasta 1318", tot citant a Pellicer. Segons l'abaciologi glossat i Pellicer, fou elegit a pesar de la renúncia a l'elecció de l'abat per part dels monjos davant el Papa que havia fet Vilaragut l'any 1310. Va morir, segons l'abaciologi glossat, Villanueva i Pellicer, que concorden, el 21 d'octubre de 1322. Yepes, Argaiz i Flórez (com sempre sense precisar si la data era la de la seva mort, com resulta quasi sempre en el seu abaciologi) i la relació d'abats del DHEE donen com a data de la seva mort l'any 1322. Pladevall col.loca com a data de fi dels seus abadiat l'any 1318.
[61]) Yepes i Flórez el nomenen Poncio de Villapirans. Aragaiz el nomena Poncio de Villapurans. L'abaciologi glossat, en llatí, parla de Pontius de Vallspirans. Villanueva i Pellicer el nomenen com Ponce de Vallespirans. Pladevall l'anomena Ponç de Vallespirans.
[62]) Yepes i Florez no posen cap data al costat d'aquest abat. Argaiz diu "tuvo la Abadia por los años de mil trescientos y...". L'abaciologi glossat i Pellicer mencionen que va morir a Avinyó el 1321, elegit pels monjos i confirmat pel papa Joan XXII (1316-1334). Pladevall col.loca el inici del seu abadiat l'any 1318. Villanueva, però no tenia d'aquest abat gaires dades: "de quien no queda memoria alguna; mas es cierto que fue abad, como se ve en la escritura de censo que firmó el sucesor". Pellicer indica el seu abadiat entre 1318 i 1322. Flórez i la relació d'abat del DHEE no donen cap data. Pladevall, per contra, posa la data de fi del seu abadiat l'any 1325.
[63]) Yepes el nomena com Hugo de Baco, Argaiz com Hugo de Bacco, encara que diu que "promovido al Obispado de Urgel, donde es llamado Hugo de Sbach". Flórez parla en el seu abaciolgi de Ripoll de "Hugo de Bacho. ob. de Urgel". L'abaciologi glossatne llatí, el nomena com Hugo de Baco. Villanueva parla de Hugo Dezbach, tot indicant que en la escritura de cens que va signar com successor de Vallespirans, "el año 1326, donde se llama a sí mismo Huguetus". Pellicer el nomena Hugo dez Bach. Eubel el noeman, en llatí, com Hugo (Desbach, de Bacho). Pladevall el nomena Hug Desbac. Potser seria més correcte nomenar-lo Hug de Bac, com hem fet amb Bertran i Pere de Bac.
[64]) Yepes el relaciona amb la data de 136., mencionant que "despues fue promovido este Abad al Obispado de Urgel". Argaiz diu que "governó la Abadia por los años de mil trescientos y sesenta. Fue promovido al Obispado de Urgel". Sobre la data d'inici del seu abadiat Pladevall indica la data de 1325. Però Pellicer (com també indica el DHEE) menciona l'inici del seu abadiat l'any 1326, tot precisant que havia estat prior de Sant Pere de Cervera i que fou nomenat pel Papa Joan XXII el 13 de setembre de 1326. Flórez no col.loca cap data. El que es segur, com indica Villanueva, es que l'escritura de cens que va firmar com a successor de Vallespirans es datada l'any 1326. La data de fi del abaciat de Hug de Bac cal col.locar-lo l'any 1351, amb la seva promoció com bisbe d'Urgell. Eubel (Hierarchia Catholica. Volum I (1898)) col.loca la data de 25 d'octubre de 1351 com la del seu nomenament. Pladevall a la GEC indica que després d'abat de Ripoll fou bisbe d'Urgell. Cebrià Baraut indica que Hug de Bac fou bisbe d'Urgell entre els anys 1351-1361.
[65]) Yepes parla d'un Iacobo de Vivariis. Argaiz d'un Jayme o Iacobo de Vivar. Flórez nomena aquest abat de Ripoll com Jacobo de Vivariis. L'abaciologi glossat, en llatí, parla d'un Jacobus de Vivariis. Villanueva parla de Jaime de Vivers (de Vivariis). Pladevall l'anomena Jaume de Vivers. Pellicer el nomena Jaime de Vivar o Vivers. El DHEE afegeix de Vivariis. Josep Trenchs (en el seu treball sobre "El monasterio de Ripoll y la Pesta Negra de 1348" a Anales dels Instituto de Estudios Gerundenses. Volum XXI. Años 1972-1973), el nomena Jaume Vinariis (o Vivariis).

[66]) Yepes col.loca la data de 1362. mencionan que "este renunció despues la Abadia". Aragaiz diu "por el año de mil trescientos y sesentay dos. Fue despues Prior de Monserrate. Queda puesta su memoria en el capitlo treinta y quatro". Flórez col.loca el seu nom juntament amb la data de 1362, que es correspondria amb la fi del seu abadiat. L'abaciologi glossat diu que antea fuit prior Montis Serrati, que "fue provisto por el Papa Clemente Vi del priorato de Montserrat en 1349, y en 1351 a esta abadía, pero sin renunciar el priorato de Montserrat, lo que egecutó reconvenido de estos monges. Éste también fue provisto por el papa Clemente VI en Aviñón en 1315 por la promoción de su antcesor al obispado. Governó este monasterio hasta el año 1360, en que renunció la abadía. Villanueva indica l'inici del seu abadiat l'any 1351, que es correspon a la promoció de Hug de Bac al bisbat d'Urgell, com també fa la relació d'abats ripollesos del DHEE. Pladevall indica el seu abadiat entre els anys 1351-1362. Segons Pellicer, Vivers va renunciar a l'abadia l'any 1362, governant-la des de 1351. Villanueva diu que "renunció en 1362, como dice el catàlogo citado". Pellicer diu que va morir, a Monistrol, el 19 de maig de 1375.

[67]) Yepes parla d'un Raymundo Quarto, por sobrenomebre de Sabarisio. Argaiz el nomena Raumundo de Sabarisio. Flórez el nombra com "Raym. IV. de Sabarisio". L'abaciologi glossat parla, en llatí, de Raymundus de Savarresio. Villanueva el nomena Raimundo de Sabarés (com fa també el DHEE). Pellicer el nomena Raimundo de Sabarés o de la Farrés. Jordi Rubió i Balaguer parla d'aquest abat com Ramon de Savarés. Trenchs en la documentació aportada sobre els efectes de la Pesta Negra al monestir el nomena Ramon de Savaresio. Pladevall a la GEC el nomena Ramon de la Farrés, però a CR, al contrari, indica en l'abaciologi Ramon de Sabarrés i en pàgines interiors com Ramon de Savarrés. Rubió i Balaguer l'esmenta com Ramon de Savarés ("Els llibres de l'abat Savarés a la biblioteca de Ripoll" a Analecta Montserratensia. Volum IX (1962)).
[68]) Yepes i Florez no col.loquen cap data al costat del nom d'aquest abat ripollès. Argaiz diu "governó por el año mil trescientos y trenta y...". L'abaciologi glossat menciona la data de 1362 i que va morir el 10 de setembre de 1380. Segons Pellicer aquest abat va morir el 10 de setembre de 1383. Villanueva tot i coincidir amb el dia i mes indica que fou l'any 1380. El DHEE també indica aquest any de 1380 com el de la seva mort. Pladevall i CR donen com a bo l'any 1380 com el de la fi del seu abadiat. El Necrologi de Ripoll menciona un abad Raimundus que podria ser el nostre Ramon de Savarrès, que va morir el 4 kalendas oct.
[69]) Yepes, Argaiz i Flórez parlen d'un Bertrando de Bisuira. L'.abaciologi glossat, en llatí, el nomena com Galcerandus de Bisaura. Villanueva i Pellicer el nomenen Galceran de Besora. Pladevall a la GEC i CR el nomena amb el seu nom complert de Galceran de Besora i de Cartellà.
[70]) Durant l'abadiat de Savarrés i quan era monjo almoiner de Ripoll, Galceran de Besora i de Cartellà, fou el 6è. President de la Generalitat l'any 1379. Veure quadre "Diputats de la generalitat de Catalunya (1359-1714) a l'entrada "Catalunya" de la GEC. Yepes i Florez no col.loquen cap data al costat del nom d'aquest abat. Argaiz diu que "tuvo la Abadia por el año de mil trescientos y ochenta y...". L'abaciologi glossat sols diu que va morir el 1383. Pellicer indica que fou nomenat per Urbano VI (1381-1389), el Papa amb que s'inicia el Cisma d'Occident, el 3 de febrer de 1381 i que va morir a finals de desembre de 1883. Pladevall a la GEC i CR col.loquen el seu abadiat entre els anys 1381-1383. L'any de la seva mort es corroborat per Villanueva i pel DHEE.

[71]) Yepes parla d'un Raymundo Quinto, por sobrenomebre de Coslario. Argaiz parla de Raymundo Coslario. Flórez parla en el seu abaciolgi d'un tal "Raym. V. Coslario". L'abaciologi glossat de Ripoll el nomena, en llatí, com Raymundus de Caslario. Villanueva i el DHEE el nomenen Raimundo Descatllar. Pellicer l'anomena sols Raimundo dez Catllar. Hierarchia Catholica el nomena com Raimundus i com Raimundus (de Castellá. Pladevall a la GEC i CR el nomena amb el seu nom complert de Ramon de Descatllar i de Palasol.

[72]) Yepes menciona la data de 1405. Argaiz diu que va governar pels anys de 1402 i fins 1405. Flórez no dona cap data. L'abaciologi glossat diu que "fue electo por los monges en 24 de Diciembre de 1382, en tiempo de sisma". Lazerme (Noblesa catalana. Volum II (1976)) també indica aquesta data de la seva elecció. La data es també citada per Monsalvatje (El Obispado de Elna. Tom I. Volum XXI de Noticias históricas (1911)). Descatllar fou abat de Ripoll entre els anys 1383 i 1408, encara que fins a la mort del rei Pere (5 de gener de 1387) no va poguer exercir la seva autoritat com abat del monestir de Ripoll, ja que el monarca, els anys 1386 i següents "va ocupar l'abadia i va tancar a la presó l'abat elegit pel monestir" diu l'abaciologi glossat, que afegeix que Descatllar "per raó de la defensa dels drets del monestir va ser citat i capturat pel rei Pere, i va poder fugir-ne miraculosament i va anar-se'n a Grècia". L'abaciologi glossat de Ripoll diu que aquest abat Tandem per viginti septem annos extitit abbas usque ad annum 1408 ("En fi, va ser abat durant vint-i-set anys, fins al 1408"). Això és el que indiquen el DHEE, Pladevall a la GEC i CR. Villanueva indica la seva elecció a la mort de Besora el 1383 i que fou abad, al retornar del seu exili grec, fins l'any 1408. L'abaciologi glossat de Ripoll indica que tadem per viginti septem annos extitit abbas usque ad annum ("En fi, va ser abat durant vint-i-set anys fins al 1408). L'abaciologi glossat de Ripoll indica que Demun episocpus Elnesisi et postea Gerundensis ("Després va ser bisbe d'Elna i més tard de Girona") i que "fue promovido al obispado de Elna, y luego en el mes de octubre del mismo año al de Gerona por Benedicto 13". Eubel confirma les dates exactes, el 24 de setembre de 1408. Els episcopologis de Pladevall a GEC i CR indiquen que Descatllar fou bisbe d'Elna. La GEC, en la biografia d'aquest abat ripollès, indica, igualment, que posteriorment fou bisbe d'Elna i de Girona. Descatllar fou efectivament, primer, bisbe d'Elna, nomenat pel papa Benet XIII el 24 de setembre de 1408. Pladevall en el seu epicopologi d'Elna indica sols l'any 1408 com l'any del seu càrrec com bisbe d'Elna. Flórez sols indica abreviadament que fou bisbe de Girona. Eubel confirma les dates exactes del seu pas a Girona, el 19 de desembre de 1408. La GEC en la biografia d'aquest abat ripollès indica, igualment, que posteriorment fou bisbe d'Elna i de Girona. Per la seu de Girona fou nomenat en el curs del Concili de La Real, on Descatllar "scellait certains documents du seing de ses armes abbatiales. Il déclarait qu'il ne possédait pas d'autre sceau" (Lazerme). Fou bisbe de Girona des de l'any 1409, on va pendre posessió el 8 de gener de 1409 (Lazerme), encara que altres fonts diuen que fou promogut el 6 de gener de 1409 (DHEE. Volum II (1972). Descatllar fou bisbe de Girona fins a la seva mort, l'any 1415 (Pons i Guri: Quadre "Episcolopologi de Girona" a GEC. Volum 8 (1975). L'abaciologi glossat de Ripoll indica que tadem quinta madii anno Domini 1415 in media nocte obiit in Christo apud Alentiam, et in capitulo gradus ecclesiae sepultus est ("fins el que el cinc de maig de l'any 1415, a la mitjanit, va morir en la pau de Crist a València, i està enterrat al capítol, a l'escala de l'església"). Pellicer segueix les indicacions del abaciologi glossat, amb la menció que va morir "a la edad de 60 años". La data de l'any es corroborada per Villanueva i Eubel. En el Necrologi de Ripoll hi ha un abat Raimundus que va morir el kalendis maius o VI nonas maius (?).

[73]) Aquest monjo nomenat màxim responsable del monestir de Ripoll pel rei Pere, es cognominat com Betet o Batet, però alhora nomenat com Francesc i com Pere. Yepes, Argaiz, Flórez i el DHEE no indiquen aquest nom. L'abaciologi glossat de Ripoll el nomena com a fray Pedro de Betet. Villanueva indica el nom de Fr. Pere de Betet. Pladevall i CR el nomenen Francesc Betet. La biografia de Ramon Descatllar a la GEC el nomena Pere Batet. Pellicer el nomena com Pedro (1873) i Francisco Batet (1878 i 1888). Monsalvatje el nomena també Pedro Batet.

[74]) Yepes, Argaiz i Florez no mencionen aquest monjo ni cap data. L'abaciologi glossat de Ripoll diu que "en su ausencia [de Descatllar] el mismo rey [Pere el Ceremoniós] con su real cédula dada en Barcelona a 20 de julio de 1386 presentó a esta abadía a un tal fray Pedro de Betet, y tomó possesión de ella según lo acostumbrado". Villanueva també indica l'any 1486. Pellicer diu que Betet va governar l'abadia durant l'exili de Ramon de Descatllar, i que fou nomenat pel Rei el 20 de juliol de 1386, seguint fil per randa l'abaciologi glossat. Monsalvatje diu que el rei Pere, "con célula dada en Barcelona a 20 de Julio del año 1386, nombró para la abadía a Pedro Batet". Pladevall i CR col.loquen el seu govern, en el seu abaciologi de Ripoll, entre els anys 1386 i 1387, que es correspon als anys d'exili grec de Descatllar.

[75]) Yepes, Argaiz i Flórez el nomenen com Marcos de Villalva. L'abaciologi glossat el nombra, en llatí, com Marcus de Vilalba. Villanueva, Pellicer i el DHEE canvien sols una lletra: Marcos de Villalba. Pladevall i CR el nomenen Marc de Vilalba, mencionant que després fou el primer abat de Montserrat. Cebrià Baraut, en el seu abaciologi de Montserrat per la GEC, el cognominà també com de Vilalba. Alguna relació d'abat montserratins l'anomena Marcos de Villalva (DHEE. Volum III).

[76]) Yepes no col.loca cap data i sols diu que "parece este uno que después fue Abad de Moserrate". Argaiz diu que "este fue Abad de Ripoll, y prior de Monserrate, hasta el año de mil quatrocientos y diez, en que Benedicto XIII levantó en Abadia la saca de Monserrate, y la desmenbró de Ripoll, haziendola libre y essenta". Flórez indica que Vilalba fou abat de Ripoll entre 1408 (nomenament de Descatllar com a bisbe d'Elna i 1409, "la obtuvo solo un año hasta el de 1409 en que pasó a ser el primer abad de Santa Maria de Montserrate, que hasta esta época fue solo priorato del de Ripoll, y ahora con la autoridad de benedicto XIII (Luna) se hizo independiente, y erigió en abadía". L'abaciologi glossat indica la data de 1409 i que fou electe por el mismo Papa Benedicto 13 hallándose en Perpiñán al concilio por ser vicario general y camarero de este monasterio en 25 de septiembre de 1408". Es digne de copiar el que diu l'abaciologi glossat sobre Vilalba: "va sol.licitar del Sumne Pontífex que passés de priorat a abadia; i tot seguit va obtenir l'exempció del dit priorat, tant en el cap com en els membres. Aquesta exempció es va sol.licitar callant la veritat i amb manifesta mentida sense que hi tingués audiència el monestir de Ripoll, del qual depenia immediatament. I fins avui dia el monestir de Montserrat paga les pensions de feu al monestir de Ripoll". Es un moment important de la vida del monestir i que cal entendre en el marc i el clima del Cisme. Villanueva indica que sols "la obtuvo solo un año hasta el de 1409 en que pasó á ser el primer abad de Santa María de Monserrate". Pellicer indica les dates de 1408 i 1409.Pladevall i CR mencionen el fet que després fou el primer abat de Montserrat. El DHEE menciona les xifres (amb una segura errada d'imprenta al indicar 1408-809). Villalba fou el primer abat independent de Montserrat (juny de 1410-1439) Villlba fou efectivament el primer abat independent de Montserrat (1409-1439). Veure Cebrià Baraut: GEC. Volum 10 (1977). Pàg.: 278; i CR. Volum XI: El Bages. El seu paper polític no és gens desdenayble ja que fou 10è. i 16è. president de la Generalitat de Catalunya (1413 i 1431). Veure quadre "Diputats de la Generalitat de Catalunya (1359-1714) a l'entrada "Catalunya" de la GEC.

[77]) Yepes parla de Verégario de Rafadel. Argaiz menciona a Berenguel de Rafadel. Flórez el nomena Berengario de Rafadel. L'abaciologi glossat el momena, en llatí, com Berengarius de Rejadella. Villanueva, Pellicer i el DHEE el citen com Berenguer de Rejadell. Pladevall indica Berenguer de Rajadell i de Boixadors.
[78]) Yepes menciona la data de 1410. Argaiz menciona que "aviendo sido primero Prior de Santa Maria de Meyà, hasta el de mil trescientos y noventa y nueve, y luego Abad de Sant Culgar del Vallès, le dieron la Abadia de Ripoll", sense cap data. Florez menciona la data de 1410. L'abaciologi glossat i Villanuena diuen que va morir l'any 1410. Pellicer col.loca les dates de 14019-1410 peró diu que fou nomenat pel Papa Luna l'any 1410, en que va morir. El DHEE menciona la data de 1409. Pladevall col.loca les dates de 1409-1410. 
[79]) Yepes, Argaiz i Flórez parlen d'un Dalmacio de Cartiliano. L'abaciologi glossat, en llatí, el nomena Dalmatius de Cartiliano. Villanueva, Pellicer. Monsalvatje i el DHEE indiquen el nom com Dalmacio de Cartellá. Pladevall indica el nom complert d'aquest abat com Dalmau de Cartellà i Despou.

[80]) Yepes, Argaiz i Florez mencionen l'any 1412. Florez menciona que va morir el 1412. L'abaciologi glossat també menciona la data de 1410 i que va morir el primer de desembre de 1439. Pellicer diu que fou nomenat per Benedicte XIII (Papa Luna) el 31 d'octubre de 1410. Pellicer indica les dates de 1410-1439 i que va morir el 1 de desembre de 1439. El DHEE menciona que va morir el 1439. Pladevall indica que havia estat anteriorment abat de Santa Maria d'Amer i de Sant Cugat i col.loca el seu abadiat entre 1410-1439. La importància del seu paper polític n'és mostra que fou el 13è. president de la Generalitat de Catalunya (1423).

[81]) Yepes, Argaiz i Florez parlen d'un Bertrando de Mancione. L'abaciologi glossat de Ripoll el nomena en llatí com Bernadus de Samasó o Bertrandus o Bernardus de Mantione o com Bertrando de Samasó. Villanueva i el DHEE el indiquen com Bernardo de Samasó. Pellicer escriu el seu nom com Bertrán de Sa Masó o Somasó. Pladevall indica el nom com Bertran de Samasó.
[82]) Yepes, Argaiz i Florez mencionen la data de 1455. L'abaciologi glossat diu que aquest trenta-tresè abat de Ripoll va ocupar el seu càrrec l'any 1440, eligit pels monjos el 16 de enero de 1440, elecció confirmada pel concilio de Basilea de 17 de marzo del mateix any, i després pel Papa Eugenio IV el 14 de abril de 1440. Son informacions que recull exactament Pellicer. Villanueva indica que fou "electo por los monges durante el cisma de Basilea a 16 de Enero de 1440 y confirmado despues por el papa Eugenio IV". El seu destacat paper n'és mostra que fou el 22è. president de la Generalitat de Catalunya (1449). Segons l'abaciologi glossat i Pellicer, Samasó va morir a Càpua (Itàlia) el 17 de juliol de 1458. Pellicer indica, en els seus abaciologis, contradint el text, que la fi del seu abadiat fou l'any 1456. El DHEE menciona la data de 1410 i de la seva mort 1458. Sobrequés també s'equivoca quan diu que "l'abat de Ripoll, Bertan de Samasó, morí a Càpua, pel juny del 1458, pocs dies abans que el rei a qui s'adreçava en ambaixada" (Santiago i Jaume Sobrequés: La Guerra civil catalana del segle XV (1973). Volum I. Pàg.: 122). El rei Alfons havia mort el 27 de juny de 1458. O sigui, Samasó va morir dies després del rei.
[83]) Yepes, Argaiz i Flórez parlen d'un Narciso, sense cap cognom. L'abaciologi glossat parla, en llatí, de Narcisus Michaelis. Villanueva i el Diccionario de Historia Eclesiástica de España indiquen Narciso Miguel. Pladevall el nomena Narcís de Miquel. Pellicer castellanitza el seu nom com Narciso Miguel.

[84]) Yepes, Argaiz i Florez mencionen la data de 1460. Segons l''abaciologi glossat fou nomenat abat de Ripoll per Calixto III (Alfons de Borja) (1455-1458)) el 26 d'agost de 1458. Va morir enmetzimat, a Girona, el 5 d'abril de 1460. Villanueva i el DHEE no donen cap data. Pellicer indica les dates de 1458-1460. Pladevall indica també les dates de 1458-1460.
[85]) Yepes, Argaiz i Florez no mencionen aquest primer abat comendatari. L'abaciologi glossat de Ripoll parla d'un abat cardenal Valentín de Borja i diu que "después Päpa con el nombre de Alexandro 6o." (Nota marginald'una altra mà, a la còpia de 1754, segons indica Mascarella). Villanueva, Pellicer i DHEE nomenen a aquest primer abat comendatari sols com Rodrigo de Borja i Pellicer, seguint l'abaciologi glosat, arriba a confondre'l amb el Papa Borgia Alexandre VI. Pladevall amplia la informació amb el segon cognom, donant així una valuosa informació per no confondre aquest Roderic de Borja amb el Papa Alexandre VI, Roderic de Borja i Borja. Miquel Batllori a la GEC ens informa que aquest abat ripollès era oncle del futur papa i, segons el DHEE, "primo hermano, nepos, del cardenal Rodrigo de Borja, el futuro Alejandro VI, con quien se le ha confundido frecuentemente". L'abat Borja de Ripoll es tracta, doncs, d'un cosí germà del futur Papa. Eubel al parlar del nostre bisbe d'Urgell diur nepos dni. Vicecancell., abreviatura que jo interpretaria com que era cosí germà o oncle del vicecanceller d'aleshores, que era efectivament el futur papa Alexandre VI.

[86]) Yepes, Argaiz i Florez, com ja hem indicat, no mencionen aquest primer abat comendatari. Fou nomenat abat de Ripoll, segons l'abaciologi glossat de Ripoll, text que segurament va seguir Pellicer, el 21 d'abril de 1461 pel Papa Pius II (1458-1464). Villanueva i el DHEE indiquen que fou abat fins l'any 1463. Segons Pellicer el 11 de novembre de 1463 fou substituït per Andreu de Vilar. L'abaciologi glossat de Ripoll indica que ipsam obtinuit usque ad annum 1463 ("i la va mantenir [l'abadia] fins a l'any 1463"). Pladevall indica les dates de 1461-1463. L'abaciologi glossat diu que aquest abat era cardenal vice-canceller, ja que diuen que fou el futur Papa Borgia. Villanueva també diu que fou cardenal, però sense cap més precisió. Pellicer creu que aquest abat fou el futur Papa. Pladevall a la GEC diuen que aquest Roderic de Borja, cardenal i vice-canceller papal, fou després bisbe d'Urgell i de Barcelona. Cal dir que el nostre Roderic de Borja no fou ni cardenal ni vice-canceller papal, sols bisbe d'Urgell i barcelona. Eubel no el menciona. Roderic de Borja i Escrivà seria posteriorment bisbe d'Urgell (1467-1472). Segons Eubel fou promogut bisbe d'Urgell el 27 de novembre de 1467. Miquel Batllori a la GEC ens informa que aquest abat fou bisbe d'Urgell. Eubel al parlar del nostre bisbe d'Urgell diur nepos dni. Vicecancell., abreviatura que jo interpretaria com que era cosí germà o oncle del vicecanceller d'aleshores, que era efectivament el futur papa Borgia. L'abaciologi glossat i Pladevall a la GEC diuen que aquest Roderic de Borja, abat comendatari de Ripoll, fou després bisbe d'Urgell i de Barcelona. El bisbe d'Urgell Borja fou traslladat a Barcelona, el 11 de desembre de 1472 , d'on fou bisbe entre 1472-1478. Segons el DHEE (Volum I (1972). Pàg.: 108) "en 1472 fué designado obispo de Barcelona por el papa Sixto IV, a instáncias del Rey de Aragón Juan II, el cual obraba por inspiración del cardenal Rodrigo". Borja va morir, segurament, l'any 1478. Sols sabem que el següent bisbe de Barcelona, Gonzalo Fernández de Heredia, fou promogut el 27 de novembre de 1478 per obitus apud sedem apostolicam (Dada extreta també de DHEE; que sobre la base del seu nomenament com a prior l'any 1476 diu "aunque conservó poco tiempo este cargo. Su muerte acaeció dos años después". A l'episcopologi de Barcelona del DHEE. Volum I (1972). Pàg.: 192, tampoc es precisa la data de la seva mort, 1478. Miquel Batllori a la GEC també diu que l'abat ripollès seria després bisbe de Barcelona.
[87]) Yepes parla de Poncio Andrea. Argaiz i Flórez, l'autor d'España Sagrada, indica sols el nom d'aquest abat com Ponce Andrea. L'abaciologi glossat de Ripoll el nomena en llatí Pontius Andreas Desvilar. Villanueva, Pellicer i alguna relació d'abats ripollesos fan una petita variació en el seu nom, nomenant-lo Ponce Andres [Andrés] de [dez] Vilar [Villar]. Pladevall el nomena Ponç Andreu de Vilar. En els seus documents escriu sempre Ponç Andreu.
[88]) Flórez indica sols la data de 1463 (inici del seu abadiat) en la seva llista d'abats ripollesos. Villanueva i DHEE indiquen sols la data de la fi del seu abadiat, l'any 1489. L'abaciologi glossat i Pellicer diuen que va prendre possessió de l'abadia el 11 de novembre de 1463. Pladevall indica les dates de 1463-1489. L'abaciologi glossat diu que la presa de possessió fou mitjançant procurador i Pellicer esmenta que "estuvo muy poco tiempo, tal vez nunca, en el monasterio". Ponç Andreu de Vilar va morir a Barcelona el 2 d'abril de 1489, "en la casa que tiene el monasterio en Barcelona, frente a la parroquia de San Miguel, en el mes de abril de 1498". La seva personalitat política resta reflectida en que fou el 28è. i el 34è. president de la Generalitat de Catalunya (1467 i 1485), a vegades en plena guerra civil (1562-1472). Veure quadre "Diputats de la Generalitat de Catalunya (1359-1714) a l'entrada "Catalunya" de la GEC. Vilar, segons indica l'abaciologi glossat, fuisset legatus ad regem cum esset deputatus Catholoniae ("en ser diputat de Catalunya, va fer d'ambaixador davant el rei"). Pellicer segueix les informacions de l'abaciologi glossat i no aporta noves dades, i tampoc esmenta que Vilar fou, a més a més, president de la Generalitat de Catalunya. Vilar va formar part de la Diputació del General en l'any 1469, existint documentació publicada seva dels mesos de juny, juliol, agost, setembre i desembre.


[89]Yepes i l'autor d'España Sagrada i Pellicer el nomenen com Federico de Portugal. L'abaciologi glossat el nomena en llatí Federico de Portugali i com Fedrique de Portugal. Aragaiz, Villanueva, Reglà (Els virreis de Catalunya (1980). Pág.: 75) i DHEE el nomenen com Fadrique de Portugal. Eubel el menciona, en llatí, com Fredericus de Portugallia. Pellicer el cita com Federico de Portugal. Pladevall el nomena Frederic de Portugal i de Noronha.
[90]) Yepes, Argaiz i Florez mencionen aquest abat amb la data de 1501. L'abaciologi glossat de Ripoll diu que quo mortuo [Vilar] abbatia vigore regressus fuit reversa ad praefatum cardinalem [es refereix a Valentín de Borja, que segons ells "fue después Papa con el nombre de Alexandro 6o."] "sed quia dictus cardinalis fuit assumptus ad Summmum Pontificem, tempore suae electionis dedit accessum et regressum seu renuntiavit abbatiam in favorem Schani Maria Sforcia sanctorum viti, et Marcelli diaconi cardinalis; sed rex Ferdinandus contulit praefatam abbatiam Federico de Portugali obispo de Sigüenza locumtenenti Principatus Cotholoniae, filio comitis de Oro, asserando quod dicta abbatia erat de patronato regio. Tandem obiit dictus Cardinalis anno 1505, et rex posuit sequestrum in favorem dicti Federici (Un cop aquest va ser mort [Vilar] l'abadia, per raó del regrés, va tornar al predit cardenal; però com que el dit cardenal va assumir el Summe Pontificat, en el moment de la seva elecció va donar l'accessió i el regrés -o renuncià- a l'abadia en favor d'Ascani Maria Sforza, viti sanctorum i cardenal del diaca Marcel. Però el rei Ferran va donar la dita abadia a Frederic de Portugal, bisbe de Sigüenza, lloctinent del Principat de Catalunya, fill del comte d'Oro, sostenint que la dita abadia era de patronat reial. Finalment va morir el dit cardenal l'any 1505, i el rei va imposar segrest a favor del dit Frederic)". Una nota, en castellà, a l'abaciologi glossat fa el següent aclariment: "Después de la muerte del citado Desvilar el mencionado cardenal Borja, hecho ya Papa con el nombre de Alexandro VI, se apropió otra vez de esta abadía, y la renunció a favor del cardenal Escanio Maria Esforcia, quien percibió sus rentas denominándose abad, sin embargo que el rey don Fernando la presentó a don Fedrique de Portugal pretendiendo ser de su real patronato". Per l'abaciologi glossat de Ripoll diu també que a la mort d'Sforza, Loris va reclamar l'abadia de Ripoll i "sed denuo fuit impositum sequestrum per dictum regem (Però per segon cop dit rei imposà el segrest)". I de nou, que "quo defuncto dictus Federicus possedit abbatiam pacifice, et cum esset provisus de episcopatu de Chalaorra renuntiavit abbatiam in favorem abbatis Montis Serrati Garciae de Cisneros (Un cop mort Loris, el dit Federic va pendre possessió de l'abadia pacíficament, i quan van proveir-lo al bisbat de Calahorra va renunciar a l'abadia en favor de l'abat de Montserrat Garcia de Cisneros)". Villanueva no dona cap data i DHEE col.loca un interrogant en lloc d'una data. Pellicer col.loca el seu abadiat sols entre els anys 1406 i 1407 (1872) o 1407 (1878 i 1888). Pladevall indica les dates de 1490-1504. Colombás, en la seva biografia de García de Cisneros diu que Roderic de Borja va resignar l'abadia de Ripoll en favor de Fadrique de Portugal el 20 de desembre de 1490, però Roderic de Borja va morir el 1478 (?). Pellicer diu "a la muerte de Sforcia en 1505, mandó secuestrar las rentas de la abadía en favor de Federico hasta que, (con motivo de su promoción al obispado de Calahorra) abdicó en favor de Garcia de Cisneros". Si fem cas d'aquesta indicació, aquesta data es, doncs, la que podríem indicar com de fi del seu abadiat a Ripoll. Yepes i Florez mencionen que aquest abat fou arquebisbe de Saragossa. Argaiz que fou bisbe de Calahorra, Segovia y Sigüenza i arquebisbe de Saragossa, amb un ordre correcte. Sabem, per exemple, per Colombàs i corroborat per Eubel, que Frederic de Portugal fou nomenat bisbe de Calahorra el 5 de maig de 1503, on va prendre possessió el 30 de desembre del mateix any. Hi ha una indicació que confirma aquestes informacions. Quan Frederic de Portugal fou nomenat bisbe de Calahorra, Eubel en una nota diu: Monasterium de Rivopullo Ordinis s. Benedicti dioecesis Vicen. per ipsisus Fed. resignatio vacans conced. in comm. Alfonso de Arag. aepo. Caesaraug. A continuació, el 22 de desembre de 1508, fou nomenat bisbe de Segovia. Com hem vist l'abaciologi glossat indica que fou bisbe de Sigüenza. Eudel indica que fou nomenat el 20 de juny de 1519. Finalment, aquest abat comendatari de Ripoll fou nomenat arquebisbe de Saragossa el 23 de febrer de 1532. Fadrique de Portugal fou lloctinent del principat de Catalunya ente 1525 i 1539, sota el regnat de l'emperador Carles V. Frederic de Portugal va morir el 15 de gener de 1539 essent arquebisbe de Saragossa. Els nomenaments papals i reials va provocar una doble línia d'abats i provoca un cert desgavell:
Unitari: Roderic [Alejandro] de Borja [i Escrivà] (21/IV/1461-11/XI/1463).
Unitari: Ponç Andreu de Vilar (11/XI/1463-2/IV/1489).
Reial: Frederic de Portugal i de Noronha (20/XII/1490-1504).
Reial: García Jiménez de Cisneros (1504).
Papal: Ascani Maria Sforza (1504-1505).
Papal: Francesc Galceran de Lloris i de Borja (1506).
Papal: Jaume Serra i Cau (1506-15/III/1517).
Reial: Alfons d'Aragó (1515).
Unitari: Jaume de Ric (1517-1534).

[91]) Yepes, Argaiz i Flórez no indica en el seu abaciologi aquest abat. L'abaciologi glossat indica que mort Loris, Frederic va prendre possessió del monestir i quan van proveir-lo amb el bisbat de Calahorra va renunciar en favor del reformador i abat de Montserrat (1499-1510). Pellicer parla d'ell, però no el col.loca en el seu abaciologi. És un abat de nomenament reial no reconegut o esmentat a molts dels abaciologis. Encara que el Sacre Col.legi no va aprovar el nomenament, crec que cal considerar a Cisneros en un abaciologi de Ripoll. Colombás, en la seva biografia de García de Cisneros no té cap dubte en interpretar que el gest de Frederic de Portugal en abdicar en l'abat de Montserrat tenia un clar propòsit reformista, dins d'un projecte més ampli que abastaa vàris monestir (Sant Cugat del Vallès) amb el primer dels que patirà el monestir de Ripoll en els propers anys (García de Colombás: Un reformador benedictino en tiempo de los Reyes Católicos. García Jiménez de Cisneros, Abad de Montserrat (1955). Pàgs.: 351-353). Colombàs interpreta que "según un historiador de ésta, resignó el comendatario en fray García de Cisneros; pero no aprobó tal proceder el colegio cardenalicio, el cual nombró como sucesor de don Fadrique de Portugal al cardenal de San Clemente , Jaime Serra ; disgustado Fadrique de Portugal por el desaire del Cisneros, renunció entonces a favor de don Alfonso de Aragón, arzobispo de Zaragoza, quien, protegido por su padre, Fernando el Católico, intentó causa formal contra el cardenal, no concluyéndose el litigio hasta el año 1517 . Al decir de Argaiz, antes de resignar la abadía nombró don Fadrique a Cisneros, según se lo había prometido al monarca, su vicario general in spiritualibus et temporalibus . Pero la actuación de nuestro abad en todo este negocio, condenado al fracaso, nos es enteramente ignota".

[92]) Yepes, Argaiz i Florez no mencionen aquest abat comendatari. En el cas de Flórez la seva llista no arriba fins l'any 1501. L'abaciologi glossat de Ripoll el nomena en llatí com Schani Maria Sforcia i com Escanio Maria Esforcia. Villanueva, Pellicer i alguna relació d'abats ripollesos castellanitzen el seu nom i cognom com Ascanio María Sforcia i no mencionen, com fa Pladevall, que fos cardenal i de Milà.

[93]) Yepes, Argaiz i Florez ja hem mencionat que no donen cap data d'aquest abat. L'abaciologi glossat de Ripoll diu que era cardenal del diaca Marcel i que la possessió ripollesa li fou atorgada pel Papa Alexandre VI (que com hem indicat segons l'abaciologi glossat fou abat de Ripoll) a l'assumir el Papat. Al no haver mencionat l'anterior abat, Pellicer diu que el seu abadiat va durar des del 1490 al 1505 a la mort de Vilar. Sforza era cardenal, elegit, com indica Eubel, el 17 de març de 1484 pel papa Sixte IV (1471-1484). Però no consta que ho fos de Sant Marcel, si en canvi de Sant Vito i Modest (veure Eubel). Però a més a més, era bisbe comendatari de Cremona (Itàlia), momenat el 15 de gener de 1476, de Novara (també a Itàlia), nomenat el 25 d'octubre de 1484, d'Erlau (hongria), nomenat el 31 d'agost de 1492, Pesaro (igualment a Itàlia), nomenat el 1488 [Veure Eubel]. Fou també prior comendatari de Sant Pere de Casserres (1504-1505). Pladevall indica correctament que aquest abat comendatari era cardenal. Eubel diu que va morir el 27 de maig de 1505. Pladevall diu que fou abat comendatari de Ripoll entre 1504-1505. Villanueva i DHEE donen sols la data de 1505. L'abaciologi glossat menciona expressament que Sforza "percibió sus rentas denominándose abad". El cardenal Sforza va morir a Roma el 27 de maig de 1505 i està enterrat a Santa Maria del Popolo, en una remarcable tomba renaixentista, obra de Andrea Sansovino (1467-1529).

[94]) Yepes i Argaiz no parlen d'aquest abat. L'abaciologi glossat de Ripoll el nomena en llatí com Franciscus de Loris. Villanueva i DHEE no esmenten el nom d'aquest abat comendatari de Ripoll. Pellicer (1878 i 1888) castellanitza el seu nom com Francisco de Loris. Pladevall indica sols Francesc de Lloris.

[95]) Aquest abat comendatari té una llarga llista de càrrecs e eclesiàstics: havia estat bisbe de Terni, a l'Apulia, província de Bari (Itàlia), entre 1498 i el 31 de maig de 1503. La GEC, en la seva bografia, indica que aquest fet amb la data de 1503. Posteriorment fou bisbe a Elna (promogut el 6 de setembre de 1499 i fins 1506), havent renunciat a l'anterior bisbat, segons DHEE, o, segons Pladevall, l'any 1499. Pladevall indica que fou bisbe d'Elna fins 1506. A Elna va ocupar el lloc deixat vacant per Cèsar Borgia. Els autor d'España Sagrada també mencionen que fou bisbe d'Elna. Posteriorment fou nomenat cardenal diaca de Santa Sabina, basílica cardenalicia del mont Aventí de Roma [promogut el 12 de juny de 1503, segons Eubel] pel papa Alexandre VI (1492-1503)). Pladevall menciona que Loris era cardenal en el seu abaciologi. La DHEE indica correctament la data de la seva promoció a cardenal. L'abaciologi glossat de Ripoll diu que era tituli Sanctae Sabinae diaconus cardinalis ("cardenal del títol de Santa Sabina"). Els autor d'España Sagrada diuen que fou Cardenal diácono. L'abaciologi glossat de Ripoll indica que era diaca cardenal del títol de Santa Sabina i que va reclamar l'abadia però no n'obtingué la possessió pel segrest que imposà el rei. Loris fou Patriarca de Constantinopla (elegit el 9 d'agost de 1503), vice-secretario y tesorero general del Papa Alejandro VI i, finalment, cardenal diaca de Santa Maria la Nueva (promogut el 17 de desembre de 1505). El DHEE indica que el 17 de desembre de 1505 fou nomenat cardenal de Santa Maria la Nueva o Nova, església romana més coneguda com Santa Francesca Romana. Els autors d'España Sagrada indiquen que fou Patriarca de Constantinopla i que fou "vice-secretario y tesorero general del Papa Alejandro". Cal dir, però, que seguint les indicacions d'Eubel ("el. Elnen., Valentin. et Dien., Cortonen., Interamnen., aep. Tranen") podem dir que fou a més bisbe comendatari de Intermnen (Terni), promocionat el 4 de desembre de 1504, de Valence, Cortona i de Trani, promogut el 9 d'agost de 1503. Totes aquestes dates es troben en Eubel. L'abaciologi glossat i Pellicer indiquen que va morir sense prendre càrrec de l'abadia de Ripoll l'any 1506. No l'any 1503, com indica España Sagrada. Exactament, el 22 de juliol com corrobora Monsalvatje al parlar d'aquest bisbe d'Elna. Els autor d'España Sagrada sobre la base de certes informacions bibliogàfiques diuen que "fue enterrado en la basílica de Sant Pedro". Va morir.s egons Eubel, el 22 de juliol de 1506.

[96]) Yepes i Argaiz parlen d'un Clemente, Prebytero Cardenal del titulo de San Clemente. L'abaciologi glossat indica, en llatí, Jacobus cardinalis Sancti Clementis. Villanueva nomena a l'abat que va seguir a Lloris com Jaime cardenal de San Clemente. Pellicer nomena a aquest abat comendatari de Ripoll Jaime (Cardenal de S. Clemente). Eubel parla, en llatí, de Jacobus Serra. Pladevall parla de Jaume, cardenal de Sant Climent. El DHEE indica amb un interrogant el nom d'aquest abat comendatari de Ripoll, que el nomena Jaime cardenal de San Clemente. Com podem veure en tots els abaciologis de Ripoll no consta el nom complert d'aquest abat comendatari de Ripoll. Sobre el nom i cognoms complerts d'aquest Jaume Serra existeixen versions una mica diferenciades. Cebrià Baraut, en l'episcopologi d'Elna i l'abaciologi de Cuixà, el nomena Jaume Serra i Jaume de Serra. Monsalvatge en el seu abaciologi de Cuixà i en l'episcopologi d'Elna el nomena Jaime Serra. El DHEE diu que "según Bujanda, era hijo de Bartolomé Serra y Juana Borja, hermana de Calixto III. Ell signava Jaime Serra i Cau.

[97]) Aquest personatge té una llarga trajectoria eclesiàstica, lligada com Loris, al Borgia. Eubel fa un repàs bastant complert de la seva trajectoria. D'origen valencià, fou arquebisbe d'Oristany (Arboren) (Sardenya) (11 d'abril de 1492-1510), elegit cardenal prevere de Sant Vidal [promogut 28 de setembre de 1500, segons Eubel], a continuació de Sant Climent [promogut el 28 de juny de 1502, segons Eubel] i finalment el títol de bisbe d'Albanen [promogut el 20 de gener de 1511, segons Eubel]. Hi ha un retrat de Jacobo Serra a Biografia eclesiàstica (Volum XXVI (1865). Pàg.: 972. La biografia de Jacobo Serra a Biografia eclesiàstica diu "Después de esto Alejandro VI le nombró en 1496 vicario de Roma, y en 28 de Setiembre de 15000 le publicó cardenal sacerdote de San Clemente, y según otros de San Esteban del Monte Celio, y aún de San Vital, según Ciaconio" i "que Tuvo sucesivamente los títulos cardenalicios de San Vidal (1500), San Clemente (1502) y obispo de Albano en 1511". Segons Monsalvatje: "A 28 de Septiembre del año 1500, el papa Alejandro VI lo nombra cardenal presbítero con el título de San Clemente, y fue llamado el cardenal de Arbórea. A 5 de Septiembre del año 1506 tomó posesión, por procurador, del obispado de Elna". Però si seguim la nota bibliogràfica del DHEE, que cita a Eubel: Hierarchia catholica medii aevi (1910). Pàgs.: 7, es pot comprobar que fou elegit cardenal primer de Sant Vital, a continuació de Sant Climent. Nomenat administrador i comendatari de diferents bisbats i monestirs: ho fou d'Elna (5 de setembre de 1506-1513 o 1517?) i de Sant Miquel de Cuixà (1507-1511). Com ja hem indicat en la introducció, Monsalvatje al citar-lo en el seu episcopologi d'Elna, ja deia que el bisbe Jaime Serra, entre els seus càrrecs, va tenir en "encomienda las abadías de Santa María de Ripoll y San Miguel de Cuxà". Posteriorment, en el parlar de l'abaciologi de Cuixà, no s'expressa amb tanta contundència, ja que sols diu que va actuar d'administrador del monestir de Ripoll. Segons les notes d'Eubel també va tenir en comenda els monestirs italians de "S. Bened. de Gualdo d. Nucerin" i "S.Michaelis Formicar. O. Coelest. Vulteranen". Com diu la biografia de la Gran enciclopèdia catalana fou també bisbe comendatari de la llunyana diòcesi de Linköping, a Suècia, nomenat el 3 de setembre de 1501. Segons Monsalvatje: "A 5 de Septiembre del año 1506 tomó posesión, por procurador, del obispado de Elna". Fins ara a cap dels abaciologis de Ripoll consta el nom complert d'aquest abat comendatari de Ripoll. Segons Monsalvatje: "Concluyó este litigio, conviniendo en el año 1517 en que nuestro obispo de Elna renunciara a favor de Jaime de Rich, como lo hizo, reservándose una pensión anual. A 28 de Septiembre del año 1500, el papa Alejandro VI lo nombra cardenal presbítero con el título de San Clemente, y fue llamado el cardenal de Arbórea. A 5 de Septiembre del año 1506 tomó posesión, por procurador, del obispado de Elna". A més de Monsalvatge, García M. Colombás, en la seva biografia de García de Cisneros diu que el cardenal de Sant Climent, Jaime Serra, fou un dels abats de Ripoll nomenats pel col.legi cardenalici. Confirmen la data de la seva mort i fi del seu govern comendatari a Ripoll Eubel, Biografia Eclesiástica. Volum XXVI (1865). Pàg.: 972; i DHEE. Volum IV (1975). Pàg.: 2438.

[98]) Yepes, Argaiz, Villanueva, Pellicer i DHEE no el mencionen en la seva llista d'abats ripollesos. L'abaciologi glossat parla, en llatí, d'un Alphonsi de Aragonia. Pladevall el nomena Alfons d'Aragó.

[99]) Aquest abat comendatari havia estat prior comendatari del monestir de Sant Pere de Casserres (1492-1496), prior de Santa Maria de Ridaura (1493), abat de Sant Cugat del Vallès (1508-1519) i de Sant Joan de les Abadesses (1510-1518). Veure Catalunya Romànica. Volum II: Osona I (1984). Pàg.: 362; Catalunya romànica. Volum IV: La Garrotxa. Barcelona, 1990. Pàg.: 63; Pladevall: Quadre "Abaciologi de Sant Cugat dels Vallès" a GEC. Volum 13 (1979). Pàg.: 210. Villanueva (Viaje literario. Volum XIX (1851). Pàg.: 37) el cita com abat de Sant Cugat del Vallès com Alfonso de Aragón, arzobispo de Zaragoza, amb la data de 1508: i Eduard Junyent: El monestir de Sant Joan de les Abadesses (1976). Pàg.: 63. L'abaciologi glossat diu que "el dit Frederic [de Portugal], vist que l'abadia no traspassava a favor de l'abat de Montserrat va renunciar al seu dret en favor d'Alfons d'Aragó, arquebisbe de Saragossa. I després de no gaires anys el dit Alfons per favor del seu pare, el rei, va citar el dit cardenal [de Sant Climent, Jaume Serra], el qual cardenal va fer un acord amb el dit Alfons, ja que va donar accés a l'abadia a Jaume Desric, tot reservant-se els guanys d'una pensió". Alfons havia estat nomenat arquebisbe de Saragossa (promogut el 14 d'agost de 1478) i va morir el ^ 24 de febrer de 1520). Veure Diccionario de historia eclesiástica de España. Volum IV (1975). Pàg.: 2809.

[100]) Yepes parla de Iacobo Rich. Argaiz el nomena Jayme Rich. L'abaciologi glossat parla, en llatí, de Jacobo Desrich. Villanueva indica Jaume Rich. Pellicer el nomena Jaime dez Rich. El DHEE el nomena com Jaime de Rich. Pladevall el nombra com Jaume de Ric.

[101]) Ric fou prior comendatari del monestir de Sant Pere de Casserres (1509-1530). Veure Catalunya Romànica. Volum III: Osona II (1984). Pàg.: 362. A més, procurador de labat del monestir de Ripoll (des del 1515). Villanueva diu que "ya lo era en 1530, y lo fue hasta 1534". Pellicer col.loca l'inici del seu abadiat l'any 1517 o 1518. Pladevall diu que procurador des del 1515, abat el 1517-1534. Que fou bisbe d'Elna es indicat per Pladevall. Pel seu pas a Elna Eubel i Pladevall: Quadre "Episcopologi d'Elna" a Gran enciclopèdia catalana. Volum 6 (1974). Pàg.: 546), confirmen la data. Eubel menciona que fou promogut bisbe d'Elna el 3 de juliol de 1534 i que era "abbas mon. de Ripoll", i en una nota que "Seu Rivopullo O. s. Ben. dioec. Vicen., praesent. a Carolo imper. (Lat. 1600 f. 272); qui cessit omni juri super mon. Montis Aragonum sibi competenti ac liti in fav. Joannis Quintana".

[102]) Yepes i Argaiz parlen d'un Clemente May. L'abaciologi glossat el nomena, en llatí, Clemens Maii. Villanueva, Pellicer i altres el nomenen Clemente May. Pladevall indica el nom complert d'aquest darrer abat comendatari de Ripoll.
[103]) Yepes indica "no se señala el año, pero dizen que estuvo vaca la Abadia despues que el la tuvo veynte años". Argaiz diu, quelcom semblant, però afegeix "que dado fuesen los inmediatos a la promoción de D. Jayme, seria proveido Clemente el de mil quinientos y cinquenta y quatro, y alcançar la conclusion del Concilio Tridentino el año de mil quinientos sesenta y tres, en que se decreto, que los Abades Comendatarios dexassen las Abadias, o professassen la Regla de san benito dentro de seis meses". L'abaciologi glossat diu que era clergue i que va obtenir l'abadia en comenda l'any 1534. Villanueva diu que era abat en 1536 y que ho fou fins 1584, al menys. Pellicer indica 1536-1576. EL DHEE diu 1536-84?. Pladevall indica 1535-1586.
[104]) Yepes, Argaiz, Villanueva, Pellicer i altres l'anomenen Francisco de Pons. L'abaciologi glossat el nomena, en llatí, Franciscus de Pons. Pladevall indica Francesc de Pons.
[105]) Sobre el canvis que hem realitzat a les dates de l’abaciat de Pons, veure l’apartat de la introducció que li he dedicat. Els abaciologis fins ara publicats indicaven que entre 1586 i 1596, durant vuit anys, el càrrec d’abat del monestir de Ripoll va restar vacant i que fins 1596 no va ocupar l’abaciat Francesc de Pons. Però dades documentals ens indiquen que Pons ja era abat des de l'any 1594. Sols val veure Tobella i la documentació de la Congregació Claustral, on durant el Capítol de 1594 Pons ja es nomenat abat de Ripoll i segon president de la Congregació. També existeix una carta de Pons, datada a Barcelona el 2 de gener de 1595, on aquest proposava a tres candidats per ocupar el càrrec de Paborde d'Ager [Aja (Cerdanya)]. Yepes indicava l'any 1597 al costat del nom d'aquest abat. Argaiz diu que "governava por el año de mil quinientos y noventa y site. Aquí acaba el Catalogo que remitiero al padre Fr. Antonio de Yepes. Vivia el de 1601". L'abaciologi glossat diu que fou abat l'any 1597 i que va morir màrtir l'any 1611, el tercer dia de les idus de setembre. La menció de màrtir, segons Mascarella sols és a la còpia de 1754. Seria mort l'abat durant els combats entre Perot Rocaguinarda i Trucafort de la tardor de 1611? Villanueva diu que fou electe el 1597 i que va governar fins 1611. Pellicer indica les dates de 1597-1600 (1872) i 1597-1611 (1878 i 1888). El DHEE i Pladevall també donen les dates de 1597-1611.
[106]) L'abaciologi glossat de Ripoll el nomena, en llatí, com Joannes de Gordiola. Villanueva, Pujades, Pellicer, Monsalvatge i altres indiquen el nom d'aquest abat com Juan de Guardiola. També el seu nom es escrit simplement com Juan Guardiola. Altres escriuen Joan de Gualdiola. Jaume Coll en el seu abaciologi de Sant Salvador de Breda indica sols el non de Joan de Guardiola. Constans, en el seu monacologi de Banyoles parla de Johannes de Guardiola. Pladevall indica el seu nom complert com Joan de Guardiola i de Terrades. Com podrem veure, altres fonts i ell mateix en els seus escrits sempre signa com Juan Benito Guardiola. Cal doncs indicar que el seu nom seria Joan Benet de Guardiola i de Terrades.

[107]) Aquest notable monjo fou almoiner i prior de Banyoles (1575-1597), posteriorment vicari general del mateix monestir (1583-1596). Segons informacions de Constans. Posteriorment abat de Sant Salvador de Breda (1598-1612). És autor del llibre Historia de San Benito de Sahagún, pel que cal pensar que era monjo observant, encara que segons Pujades d'origen barceloní, i d'un tractat d´heràldica titulat Tratado de nobleza y de los títulos y ditados que oy dia tienen los varones claros y grandes de España (1691). Villanueva diu al parlar de Juan Guardiola, abat de Sant Salvador de Breda, que fue "trasladado a Ripoll, a los trece años que es 1611". Monsalvatje indica que "en el año 1612 fue trasladado al monasterio de Santa María de Ripoll", donant com dates del seu abaciat a Breda els anys 1598-1612. Constans diu que fpou abat de Ripoll entre 1611-1616). Jaume Coll indica que fou traslladat a Ripoll l'any 1612 i que fou abat de Breda fins el 21 d'abril de 1612. Els autors de España Sagrada indiquen que fou abat de Sant Salvador de Breda entre 1598-1612. Altres fonts donen la data de 1598-1611 (Veure (Biografia eclesiàstica. Volum 9 (1855). Pàg.: 544; i Constans, en el seu monacologi de Banyoles, ja citat, a Analecta Montserratensia. Volum VIII (1954-1955) (1955). Pàg.: 443). Pellicer (coincidint amb Villanueva, Biografia Eclesiàstica i Constans) col.loquen l'inici del seu abadiat a Ripoll l'any 1611. Altres fonts (com hem vist Monsalvatje, Jaume Coll i España Sagrada) donen millor la data de 1612. En tot cas seria una data posterior al 21 d'abril de 1612 esmentada per Coll. L'abaciologi glossat de Ripoll, Pellicer, Monsalvatje i Colll indiquen que Guardiola va morir el 2 de febrer de 1616. Els autors d'España Sagrada diuen que va morir el 3 de febrer de 1628. Sobre aquestes dades Monsalvatje fa la següent crítica: "El catálogo que publica Villanueva y la España Sagrada, debido al camarero del monasterio de esta casa [Breda] Fr. Francisco Alba y Marqués, está equivocado en muchas partes, como hemos tenido ocasión de comprobar. Dice que murió este abad a 3 de Febrero del año 1628, siendo así que murió abad de Ripoll el día 2 de Febrero del año 1616, pues en el propio año fue nombrado Francisco de Sanjust, que lo era de Santa María de Arles".

[108]) Argaiz el nomena com Francisco de S. Just. Villanueva el nomena Francisco Senjust. Pellicer l'anomena Francisco de Senjust. Els autors d'España Sagrada el nomenen Senjust. Monsalvatje el nomena Francisco de Santjust o Francisco de Saint Just. El necrologi de Sant Cugat i Eubel el nomenen, en llatí, com Franciscus Senjust. Pladevall indica el seu nom complert com Francesc de Santjust i de Castre.

[109]) Francesc Sentjust fou primer abat de Santa Maria de Serrateix (1566-1593). Veure CR. Monsalvatge indica les dates de 1598-1614 i 1615 pel abaciat d'aquest monjo a Arles i diu que el 1614 tenia el dobel títol d'abat d'Arles i de Sant Andreu de Sureda. En aquesta etapa fou president de la Generalitat de Catalunya (1611). Veure quadre "Diputats de la Generalitat de Catalunya (1359-1714) a l'entrada "Catalunya" de la GEC. Segons Argaiz "hasta el de mil seiscientos veinte i uno. Fue promovido al Obispado de Helna, de que tomo posesion a 21 Octubre del mismo año". L'abaciologi glossat indica la data de 1616 i esmenta que posteriorment fou bisbe d'Elna i de Girona. Villanueva diu que "lo fue hasta 1622 en que fue hecho obispo de Gerona". Segons Pellicer, Senjust fou abat de Ripoll entre 1616 i 1622. Merino i La Canal, a España Sagrada. Volum LXXXIII[83] (1832). Pàg.: 139; esmenten que: "Tomó posesión de la abadia de Ripoll en Diciembre de 1616". Eubel indica que aquest abat era abat de Ripoll per quinquennium, et per 16 annos abb. mon. B. Mariae de Arles. Monsalvatge indica que fou promgut abat de Ripoll el 1616 i el 1621 nomenat bisbe d'Elna. Seria nomenat bisbe d'Elna (1621-1622) i de Girona (1622- ^ 10 de març de 1627). Merino i La Canal: España Sagrada. Volum LXXXIII[83] (1832). Pàg.: 139: "... en el de 21 le dieron el obispado de Elna, o Perpiñan ya. A poco tiempo le dieron el de Gerona". Pellicer esmenta correctament que "Senjust fue designado para ocupar la silla episcopal de Elna, de donde pasó a la de Gerona". Pladevall indica que fou bisbe d'Elna (1621-1622). Eubel indica que fou promogut bisbe d'Elna el 9 d'agost de 1621. Monsalvatge confirma la data de rebuda de les butlles. Fou també bisbe de Girona (1622-1627, segons consta a l'episcopologi de Josep Maria Pons y Guri (GEC). Monsalvatge indica que fou abans d'octubre de 1622. Va morir a La Bisbal l'any 1627, però hi ha lleugueres discrepànices entre Monsalvatge i el necrologi de Sant Cugat. Un esmenta el 2 de març de 1627 i el segon el 9 de març.

[110]) Argaiz el nombra com Pedro Sancho. L'abaciologi glossat de Ripoll el nomena, en llatí, Petrus Xanxo. Villanueva, Pujades i Pellicer el nomenen com Pedro Sancho. Alguna font indica també el cognom com Sanxo (Castellanos de Losada, Basilio Sebastián (bajo la dirección de): Biografia Eclesiàstica. Volum XXV (1865). Pàg.: 875.). Altres fonts escriuen el seu nom en castellà com Pedro Sancho y Olives (Fernando Martí Camps: "Dom Pedro Sancho y Olives, abad de Ripoll (1567-1629)" a Analecta Sacra Tarraconensia. Volum 20 (1947). Barcelona, MCMXLVIII (1948). Pàgs.: 151.172; i del mateix autor: "Epispolario familiar de Dom Pedro Sancho y Olives, abad de Santa Madria de Ripoll". Revista de Menorca. Sexta època. Mahó, 1948, 1949 i 1950. L'article està repartit en varies entregas: Any XLIV (1948). Volum XXXV. Pàgs.: 79-91; Any XLV (1949). Volum XXXVI. Pàgs.: 39-55; Any XLVI (1949). Volum XXXVI. Pàgs.: 195-216; i Any XLVI (1950). Volum XXXVII. Pàgs.: 65-84 i 183-228). Finalment, hi ha qui dona el seu nom complert, Pere Sanxo i Olives (Pladevall: GEC. Segona edició. Volum 20 (1988). Pàg.: 412; i Josep Bernades: Els catalans a les Índies (1493-1830). (Buròcrates-Clergues-Professions liberals). Tres volums. Generalitat de Catalunya. Comisssió Amèrica i Catalunya, 1992. Barcelona, 1991. Pags.: I: 46, 133, 163, II: 136, 213). Com que el cognom Sancho es presenta a Menorca amb la grafia Sanxo o Xanxo, on era natural, crec convenient deixar aquesta manera d'escriure el nom. Pladevall indica el seu nom com Pere Sancho.

[111]) Aquest abat, monjo de Montserra i misioner a Amèrica, fou nomenat abat de Santa Maria de la Portella (1611-1621), que va unir a Sant Pau del Camp (1617-1621). Argaiz esmenta que "murió violentamente cerca del año mil seiscientos veinte y tres, como dixe en el capit. 73 de esta historia". L'abaciologi glossat indica lña data de 1622 i que va morir en el seu monestir el 8 d'agost de 1627. Pellicer, seguint informacions poc clares de Villanueva, col.loca l'inici del seu abadiat a Ripoll l'any 1623. Alguna referència no deixa clara la data d'inici del seu abadiat: "Después, en 1611, Felipe II le dió la abadía de la Portella, después la de Sant Pablo del Campo, y de aquí fué promovido a la de Ripoll" (Biografia eclesiástica. Volum XXV (1865). Pàg.: 875). Pladevall avança el seu abadiat a 1621. Sanxo va morir, segons l'abaciologi glossat de Ripoll, el 8 d'agost de 1627. Villanueva i altres corroboren en part aquesta data, any 1627.

[112]) Villanueva esmenta que: "Vacaba aun la abadía en 1630: mas en 1630 lo poseía Francisco de Copons". El DHEE diu que estava vacant 1627-1636.

[113]) Mencionat per Pujades.
[114]) Argaiz no esmenta aquest abat. L'abaciologi glossat parla. en llatí, de Franciscus de Copons. Villanueva parla de Francisco de Copons, com abat de Breda i com Francisco de Copons y Vilaplana en l'abaciologi de Ripoll. Els autors d'España Sagrada parlen sols de Francisco Copons com abat de Breda. Pellicer parla d'un Francisco de Copons y Vilaplana. Monsalvatje indica el nom com Francisco de Copóns en la seva informació com abad d'Amer i, més complert, com Francisco de Copóns y Villaplana quan parla del seu abadiat a Breda. Jaume Coll també parlà en el seu abaciologi de Sant Salvador de Breda de Francesc de Copons i Villaplana. El DHEE el nomena Francisco de Cópons y Vilaplana. Pladevall el nomena amb el nom i cognom complerts de Jaume de Copons i de Vilaplana.
[115]) Aquest fou abat d'Santa Maria d'Amer i prior de Santa Maria del Coll (1613-1641) i abat de Sant Salvador de Breda (1622-1633). Villanueva menciona que des de Breda "trasladado a Ripoll en 1633" i que "cuyas memorias llegan hasta 1651". Els autors d'España Sagrada esmenten, especificament, que d'Amer fou "trasladado a Breda y de allí a Ripoll". Monsalvatje indica que "trasladado a Breda y de allí a Ripoll, en donde murió diendo abad de este monasterio". En la seva informació sobre l'abaciologi de Breda, Monsalvatje hi diu que "en el año 1633 fue promovido a la abadia de Santa Maria de Ripoll" i afegeix que "murió el dia 22 de octubre del año 1651 de enfermedad contagiosa, en San Julián de Vallfogona". En el abaciologi de Breda (veure Coll, per exemple) diuen, reblant el clau, que fou traslladat a Ripoll el 1699. Pellicer col.loca l'inici del seu abadiat a Ripoll l'any 1633. Jaume Coll en el seu abaciologi de Breda també indica la data de 1633 com la de la promoció de Copons a l'abadia de Ripoll. Villanueva diu que Francesc de Copons va ser abat de Ripoll entre 1636 i 1651. El DHEE indica les dates de 1636?-51?. Coll (Breda (1971). Pàg.: 47) diu també que va morir el 7 d'agost de 1651, de malaltia contagiosa, a Sant Julià de Vallfogona. Els autors d'España Sagrada indiquen però la data de 22 d'octubre de 1651.
[116]) Villanueva i Pellicer indiquen Jaime de Meca. Els autors d'España Sagrada el nomenen Jaime Meca y Terca. Monsalvatje indica el seu nom i cognoms com Juan de Meca y Terça. El DHEE indica el nom de Jaime de Meca. Pladevall l'indica com Jaume de Meca, dubta amb el seu segon cognom al dir "(i de Terçà?). El necrologi de Sant Cugat el nomena en llatí sols com Iacobus de Meca.
[117]) Jaume Meca, que havia estat monjo obrer de Sant Cugat del Vallès, era l'any 1633 monjo cambrer de Ripoll, i fou elegit com a visitador per la Congregació Claustral. La dubta de Pladevall, que en el seu abaciologi indica "també abat de Breda ?", cal contestar-la afirmativament. Fou abat de Breda des del 3 de maig de 1635 al 4 de desembre de 1658. Veure Coll: Breda histórica y actual (1971). Villanueva diu en el seu abaciologi de Banyoles "a 4 de diciembre de 1658" referint-se, doncs, molt imprecisament, a la data en que va acabar el seu abadiat a Breda. Monsalvatje indica del dates de 1638 fins a 1664 com el seu periode d'abadiat a Breda. Estigué pres a França per causes polítiques. Sanabre el cita en na llista de les persones víctimes de la persecució que realitzà Pere de Marca a partir de 1644 sobre certs elements de l'estament eclesiàstic. En l'abaciologi glossat no es mencionat. Pellicer, que es seguit pel DHEE (encara que amb un ?), seguint en aquest sentit l'ordre d'abats establert per Villanueva no indica cap data, però el col.loca després de Gispert d'Amat. Pellicer diu, en la mateixa línia que "el mismo rey en 1663 hizo presentación del Abad Gispert de Amat, que en el año siguinete tuvo por sucesor a Jaime de Meca hasta 1666". Monsalvatje indica, en la mateixa línia, que "fue nombrado abad de Santa María de Ripoll en el año 1652; pero no tomó posesión hasta el año 1664, cuya abadía gobernó hasta el año 1666". Els autors d'España Sagrada donen una informació que ajuda a establir correctament el seu abadiat a Ripoll: "nombrado para Ripoll en 1652, pero no pidió las bulas". El necrologi de Sant Cugat diu que fou abat de Ripoll electe. Els autors d'España Sagrada estableixent també correctament la data de la seva mort, "murió en 4 de diciembre de 1658". Villanueva, el necrologi de Sant Cugat i Tobella donen també aquesta data de la seva mort. Va morir, essent abat de Ripoll, a Barcelona, el 4 de desembre de 1658 i està enterrat a Sant Pau del Camp. Monsalvatje, però insisteix en el seu error, ja que aprecia que "dicen las crónicas que murió a 4 de Diciembre del año 1658; pero ya hemos visto que en el año 1666 estaba al frente del monasterio de Ripoll".
[118]) L'abaciologi glossat el nomena, en llatí, com Gispertus de Amat. Villanueva i el DHEE el nomenen com Gisperto Amat i Pellicer com Gisperto de Amat. Monsalvatge el nomena Gisperto Amat y Desbach. El quadre de diputats de la Generalitat de Catalunya de la GEC indica el nom de Gispert d'Amat i Besboc, com abat de Sant Pere de Galligans. Pladevall indica Gispert d'Amat.

[119]) Aquest fou abat de Sant Pere de Galligans (1639-1654), president de la Generalitat de Catalunya (1644), on va tenir una destacada intervenció en la gestió dels afers que sobrevingueren durant la revolta catalana de 1640 i posterior annexió francesa del Principat, on va ser detingut pels ocupants francesos, i abat de Sant Cugat del Vallès (1656-1659). Veure Monsalvatge. Volum XIV; quadre "Diputats de la Generalitat de Catalunya (1359-1714) a l'entrada "Catalunya" de la GEC; i abaciologi de Sant Cugat del Vallès a la GEC. Villanueva no l'esmenta com abat de Sant Cugat del Vallès. L'abaciologi glossat diu que va ser abat l'any 1663 i que va governar poc i que va morir l'any 1664. Villanueva diu que era abat l'any 1664, però erra greument al col.locar a Gispert d'Amat com abat de Ripoll abans de Jaume de Meca, que, com ja hem dit, fou l'abat anterior. Aquest ordre, equivocat, es traslladat per Pellicer i el DHEE al seu abaciologi. Primer Gispert d'Amat i després Jaume de Meca. Segons el capítol de la Congregació Tarraconense de finals de 1661, "es va demanar a l'abat de Sant Cugat, Gispert Amat i Desbosch, que renunciés a dita abadia, presentant-lo, en canvi, per a la de Ripoll. Pellicer i Pladevall indiquen les dates de 1663 i 1664. El DHEE indica la data de 1664. Gispert d'Amat seria nomenat abat de Ripoll entre finals d'aquest any o començaments de 1662. Gispert d'Amat va morir, segons el necrologi de Sant Cugat, el 1 de març de 1664.

[120]) L'abaciologi glossat parla, en llatí, de Ludovicus de Pons. Villanueva el menciona com Luis de Pons y de Squerrer. Pellicer parla de Luis de Pons. Hierarchia Catholica parla d'ell com de Ludovicus de Ponts et de Squerre.

[121]) Argaiz esmenta que "el año de mil seiscientos y quarenta, en que començaron las guerras en Cataluña, entre España y Francia, sobresalya en el covnento de Ripoll Fr. Luis Pons, monge y sacristá, que es dignidad de su coro, y de muy noble linaje. este religioso, durando la guerra, tuvo en sequestro la rera de la Abadia: el fue quine cobrava, y adava su congrua a los Moges, mostrandose muy afecto al Rey Católico: y aviendose ajustado los conciertos, le dió su Magestat el Obispado de Solsona". Segons Pellicer, Lluis de Pons va regir l'abadia fins el nomenament de Gispert d'Amat (que ell col.loca erroniàment l'any 1663). Segons Pellicer, fou durant la vacant produida a la mort de Sanxo [quan "el noble Luis de Pons, monje sacrista, distinguido en letras y en virtudes, acérrimo defensor de las inmunidades de la Iglesia, administraba durante esta vacante la abadía. Grande era su afecto al rey católico, y habiéndose ajustado los conciertos, agradecido su majestad a sus buenos oficios y atendiendo a sus méritos, le dió el obispado de Solsona". Però cal esmena les dades de Pellicer, ja que si hem calculat correctament, pr aproximació, la seva data de naixement, cal pensar que durant la seu abadial vacant de 1627-1634, a la mort de l'abat Sanxo, el nostre bisbe de Solsona no podia haver-se fet càrrec de la direcció del monestir de Rpoll. La veritat és que Pons fou administrador del monestir a la mort de Gispert d'Amat l'any 1664, com indica l'abaciologi glossat de Ripoll clauris istis temporibus Ludovicus de Pons eleemosynarius qui fuit postea episcopus Selsonensis et fuit invictus defensor immunitatis ecclesiasticae ("Va ser famós en aquest temps Lluís de Pons, almoiner, qui va ser després bisbe de Solsona; i va ver un imbatut defensor de la immunitat eclesiàstica"). Que era el monjo almoiner del monestir de Ripoll ens ho corrobora Hierarchia Catholica que diu que deixa vacat eleemosynaria monasterii B. M. de Rivipullo ("vacant l'almoineria del monestir benedictí de Maria de Ripoll"). Podia haver estat monjo sacristà, com diu Pellicer. Pons seria, tant per tant, el regidor del monestir durant l'interregne que va suposar el nomenament i mort de Jaume Meca, a la mort de Gispert d'Amat. Cap dels abaciolgis fins ara existents de Ripoll indiquen aquest regidor del monestir de Ripoll, cosa que crec de justicia. Villanueva indica que Pons fou abad del monasterio de Arles". Que fou abat d'Arles, en territori conquistat pels francesos, ho corroboren documents de la Congregació. Nomenat bisbe de Solsona (promogut el 11 d'agost de 1664) va morir el 4 de gener de 1685. La dada es cooroborada per Villanueva però amb noves dades que tenen el seu interès: "Murió en esta ciudad a 4 de Enero de 1685. Cuentan que la ocasión de su muerte fue que quiso tomar un purgante preparado con clara de huevo, y lo que en la receta decia Albumin. ov., el boticario leyó Alumin. ust., con que le puso alumbre calcinado en lugar de clara de huevo. Una cosa semejante me acuerdo haber leido en los apuntamientos de Pedro Simon Abril".

[122]) Argaiz parla de Galpar de Casa Mitjana. L'abaciologi glossat parla, en llatí, de Gaspar de Casmitjana et de Eril. Villanueva i el DHEE el nomenen Gaspar de Casamitjana y Eril. Pellicer l'anomena Gaspar de Casamitjana y Eril. El Libre de Obits el nomena Gaspà de Casamitjana. El necrologi de Sant Cugat el nomena en llatí com Gaspar Casamitjana et de Eril. Pladevall l'anomena també com Gaspar de Casamitjana i d'Erill.

[123]) Havia estat camarer de Sant Cugat del Vallès. Fou abat de la Portella i de Sant Pau del Camp (1658-1662). Veure Jordi Vigué: El monestir romànic de Sant Pau del Camp (1974); o abaciologi de CR. Argaiz esmenta la data de 1677. L'abaciologi glossat de Ripoll diu que quadragesimus nonus abbas fuit Gaspar de Casmitjana et de Eril, anno 1666 ("El quaranta-nové abat va ser Gaspar de Casamitjana i d'Erill, l'any 1666"). Pellicer indica que fou nomenat per la reina vídua de Felip IV (mort el 15 de setembre de 1665), Mariana d'Austria. Aquesta indicació de Pellicer segurament es extreta d'una còpia de l'abaciologi glossat que diu que "por nominación de la reyna gobernadora en 1666". Villanueva dona dades més incertes: "lo era ya en 1670. Duran sus noticias hasta 1696". Segons l'abaciologi glossat tandem plenus dierum et laborum obiit Barcinone anno 1696 et sepultus est in suo monasterio ("Finalment, carregat de dies i de treballs va morir a barcelona l'any 1696 i és sepultat al seu monestir"). Una nota en el mateix abaciologi glossat precisa que va morir el 2 març de 1696. Villanueva, com hem vist, també indica que tenim noticies seves fins 1696. Pellicer indica que Casamitjana va morir a Barcelona l'any 1696. El DHEE indica les dates de 1670-1696. Pel Libre de Obits i el necrologi de Sant Cugat sabem que va morir l'any 1696, però hi ha petites discrepàncies en la data exacta ja que el Libre de Obits diu que fou el 2 de març de 1696 i el necrologi el dia 1 de març.

[124]) L'abaciologi glossat parla. en llatí, de Benedictus de Sala. Villanueva el nomena Benito Sala, com també fa Pellicer. DHEE el nomena Benito de Sala. Pladevall a la GEC el nomena amb el seu nom complert de Gaspar de Sala i de Caramany.

[125]) Aquest abat de Ripoll haia estat abat de Montserrat (1682-1684), de la Portella i de Sant Pau del Camp (1684-1690) i de Santa Maria de Gerri (1692-1699), com molt bé indica Pellicer. Veure abaciologis de Montserrat a GEC, Sant Pere de la Portella i de Sant Pau del Camp i Santa Maria de Gerri, a CR. Albareda fa una exposició amplia del seu ràpid ascens: "Elegit abat de Montserrat l'agost del 1682, començà amb gran activitat la cambra abacial, que no pogué acabar, puix que dos anys més tard Carles II el presentà per abat de Sant Pau del Camp de Barcelona; d'aquí passà a Gerri i, refusada la mitra de Ripoll, prengué possessió del bisbat de Barcelona el gener de 1699". Sembla que fou promogut bisbe de Barcelona deixant la seu vacant d'abat de Gerri. Concretament va promogut bisbe de Barcelona el 24 de novembre de 1698. Pellicer el fa abat de Ripoll sols durant l'any 1696. El DHEE col.loca un interrogant en la data. Pladevall indica, a més a més, que fou electe. Segons Pellicer no va pendre posessió al ser promogut bisbe de Barcelona. Villanueva indica molt clarament que Benet de Sala fou "obispo despues de Barcelona. Pladevall indica que Sala fou després bisbe de Barcelona (entronitzat el 24 de novembre de 1698). Presentat pel arxiduc Carles al papa com arquebisbe de Tarragona; Climent XI hi accedí de bon grat, però Sala no acceptà el nomenament. l Papa però el nomenà cardenal, contra el parer de Felip V. Pladevall a la GEC i el DHEE indiquen que fou cardenal el 4 de març de 1713. Segons Hierarchia Catholica fou promogut cardenal in pectore reservati 18 Maii 1712, 26 Sept. 1712 et declarati 30 Ian. 1713. Va morir, desterrat, a Roma el 2 de juliol de 1715.

[126]) L'abaciologi glossat parl, en llatí, de Raphael de Moner. Pellicer n'hi diu sols Rafael de Moner o de Molner. Villanueva el nomena Rafael de Molner o N. Moner com abat de Rodes. Monsalvatje el nomena com abat de Rodes com Rafael de Moner. El DHEE el nomena Rafael de Molner. En una professió monàstica feta davant seu com abat de Ripoll el seu nom es indicat com Rafel de Moner (Riera: "Professions monàstiques emeses al monestir de Sant Pau del Camp (1672-1833)" a Catalonia monastica. Volum I (MCMXXVII [1927]). Pàg.: 263). El Libre de Obits el nomena Rafel Moner. Pladevall l'anomena amb el nom complert de Rafael de Moner i de Bassedes.

[127]) Villanueva parla d'un abat de Sant Pere de Rodes (1687-1698) nomenat N. Moner entre els anys 1687-1697. Monsalvatje menciona a Moner com abat de Sant Pere de Rodes entre 1687-1698 . Pladevall indica també les dates de Monsalvatje. L'abaciologi glossat indica la data de 1699 i que va morir al monestir el 9 de gener de 1704. Villanueva diu que Moner va assistir al concili provincial de 1699 i que "Otras memorias hay hasta 1704". Pellicer indica que fou nomenat per Carlos II i col.loca les dates de 1696-1700 (1872) i 1704 (1878 i 1888). El DHEE indica les dates de 1699-704. Pladevall indica 1699-1704. Sabem, pel Libre de Obits (Bozzo: "Obituari de la Congregació Benedictina Claustral des de l'any 1672 fins al 1749" a Catalonia monastica. Volum II (MCMXXIX [1929]). Pàg:: 111) que va morir com abat de Ripoll, el 9 de gener de 1704.

[128]) L'abaciologi glossat de Ripoll el nomena, en llatí, Felix de Vilaplana. Villanueva el nomena Felix de Vilaplana. Pellicer castellanitza el seu nom com Félix de Vilaplana i ens dona el seu nom en llatí, Felici de Vilaplana. Montsalvatge parla d'un Feliciano de Vilaplana com a prior del Sant Sepulcre de Palera (1699-1725). El Libre de Obits i la seva professió monàstica el nomenen com Fèlix de Vilaplana. Pladevall el nomena com Fèlix de Vilaplana. CR el nomena com prior del Sant Sepulcre de Palera com Felicià de Vilaplana.

[129]) Vilaplana va iniciar el seu abadiat a Ripoll l'any 1705 on va jurar el càrrec el seu procurador Anton Solanell, Paborde d'Aja, el 19 d'agost de 1705. Pellicer copia l'acta d'aquest jurament en Santa María del monasterio de Ripoll (1888). L'abaciologi glossat de Ripoll diu d'ell: "Quinquagesimus secundus abbas fuit Felix de Vilaplana anno 1705, qui feliciter gubernavit et per antonomasiam quinta essentia abbatum noncupari potuit (El cinquanta-dosè abat va ser Fèlix de Vilaplana, l'any 1705, que va governar feliçment i que pot anomenar-se per antonomàsia la quinta essència dels abats)". Villanueva assenyala, com a única data per fixar l'inici del seu abadiat que, ja com abat de Ripoll, "se halló en el concilio provincial de 1712". Villanueva diu d'ell que "debió continuar hasta 1732". El DHEE indica les dates de 1712-1732. Sabem pel Libre de Obits que Fèlix de Vilaplana va morir el 8 de desembre de 1732. L'abaciologi glossat de Ripoll corrobora aquesta data.

[130]) El Libre de Obits i la seva professió monàstica el nomenen com Joan de Fluvià i Aguilar. L'abaciologi glossat de Ripoll l'esmenta, en llatí, com Joannes de Fluvià. Villanueva el nomena Juan Fluviá y Aguilar. Pellicer l'anomena Juan de Fluviá y Aguilar. El DHEE el noeman Juan Fluviá y Aguilar. Pladevall el nomena Joan de Fluvià i d'Aguilar i com electe l'any 1733.

[131]) L'abaciologi glossat de Ripoll diu que "Quinquagesimus tertius abbas fuit Dominus Joannes de Fluvià anno 1733. ... Sed tamen morte praeventus non adeptus fuit possessionem. Obiit anno 1733 (el cinquanta-tresè abat va ser dom Joan de Fluvià, l'any 1733. ... Però, malgrat tot, la mort se li va avançar i no va arribar a tenir possessió. Va morir l'any 1733)". Pellicer diu que fou elegit, però que no va arribar a pendre posessió, col.locant el seu abadiat l'any 1732. A l'abaciologi glossat de Ripoll s'esmenta en una nota al marge del document de 1754 que va morir el 6 de desembre de 1733. El Libre de Obits corrobora que Fluvià era infermer i abat electe de Ripoll el dia de la seva mort, 6 de desembre de 1733. Villanueva, per contra, diu que murió en el mismo año [de la mort de l'anterior abat, 1732] i afegeix que que "en el concilio provincial de ese año por el Mayo, se dice estaba vacante esta abadía". Pellicer també diu que va morir el mateix any de la seva elecció, l'any 1732. El DHEE indica la seva mort l'any 1732. Pladevall l'adjectiva d'electe i col.loca la data de 1733.

[132]) L'abaciologi glossat de Ripoll el nomena, en llatí, com Ferdinandus de Zunyiga. El Libre de Obits el nomena Ferran de Zuñiga i de Ribera. Villanueva, el DHEE i Pladevall l'anomenen Fernando de Zúñiga.

[133]) L'abaciologi glossat sols indica la data de la seva mort, el 29 de juny de 1742. Pellicer col.loca l'inici del seu abadiat l'any 1733. Sabem pel Libre de Obits que va morir el 29 de juny de 1742. Pellicer, per contra, diu que va morir el 23 de juny de 1742. Villanueva corrobora que fou abat fins 1742. El DHEE indica la data de 1742. Pladevall indica les dates de 1735-1742.
[134]) L'abaciologi glossat parla, en llatí, de Franciscus de Copons et de Coópns. El seu nom en llatí, segons el necrologi de Sant Cugat, és també Franciscus Copons et de Copons. Villanueva el nomena Francisco de Copons y de Copons. Pellicer castellanitza el seu nom com Francisco. Monsalvatje el nomena i escriu el seu nom com Franciso Copóns y Copóns. El DHEE el nomena Francisco de Cópons y de Cópons. Pladevall l'anomena Francesc de Copons i de Copons.
[135]) L'abaciologi glossat explica que el 1705 fou nomenat paborde de Berga, que a continuació fou elegit abat de Camprodon, d'on va obtenir possessió el 1736, que fou seguidament prior de Ripoll i vicari general i oficial des de 1732 a 1735, per, finalment, el 1743 elegit abat de Ripoll, morint el 2 de maig de 1755. Morer indica les dates del seu abadiat a Camprodon entre 1736 i 1743. Pellicer col.loca l'inici del seu abadiat a Ripoll l'any 1742. Morer indica que fou promogut com abat de Ripoll per Ferran VI l'any 1742. Villanueva diu molt escuetament que fou abat de Ripoll fins 1755. El DHEE indica sols la data de 1755. Pladevall indica les dates de 1743-1755. El necrologi de Sant Cugat confirma la data de la seva mort. Va morir a Barcelona d'un atac de aploplegia.

[136]) L'abaciologi glossat el noeman. en llatí, Martinus Sermiento. Villanueva i Pellicer el nomenen suscintament Martín Sarmiento. Pladevall el nomena Martín de Sarmiento. Els autors del DHEE i Enciclopedia Universal Ilustrada Europea-americana donen informació que ajuda a completar la seva personalitat, ja que diuen que al fer-se monjo "muda su nombre de José García Balboa por el de Martín Sarmiento" i "en el mundo se llamó Pedro José García Balboa".

[137]) Aquest monjo fou oficialment cronista d'Indias, contra els drets de la Reial Academia de la Historia, i inspirador de la imatgeria del Palau Reial de Madrid. L'abaciologi glossat diu que va obtenir les butlles però que no va prendre possessió i va renunciar l'any 1756. Sarmiento "fué nombrado...más tarde, abad del monasterio de Ripoll, cargo que renunció al poc tiempo, habiendo regresado con gran contetamiento suyo á Madrid, para poderse dedicar mejor al estudio" (Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana). Les mateixes dades dona el DHEE: "Es nombrado...finalmente, abad de Santa María de Ripoll, cargo al que renuncia al poco tiempo, dedicando todo el resto de su vida (1750-1772) al trabajo científico en el retiro de su celda de San Martín". Villanueva i Pellicer, en els seus respectius abaciologis, col.loquen el seu abadiat a Ripoll l'any 1755. Villanueva diu suscintament: "Martin Sarmiento murió electo solamente". Pladevall, en la mateixa línia, indica que fou electe. Pellicer es qui més informació aporta, ja que si bé en el seu abaciologi el col.loca l'any 1755, diu a més a més "y aunque obtuvo las bulas pontificas, no tomó posesión, renunciando en 1756 por motivos personales, que le impulsaban a no dejar los montes de Asturias". Sobre els motius de la seva renuncia a l'abadia de Ripoll, "en carta a su hermano Francisco Javier, le decía con motivo del cargo de abad de Ripoll: <<Hermano: después que llegué y vi las orejas al lobo y sé las infinitas mandas que tienen la abadía anejas, voy ya pensando de otro modo que pensaba ahí... Estoy aburridísimo con Ripoll y con Madrid, y con todo género de empleo, dignidad, oficio y oropel>>, y en otra le decía: <<Yo me pudro porque no me puedo volver á Galicia y echar con la trampa á Madrid>>" (Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana. Volum 54 (1927-1930). Pàg.: 609). Sarmiento és autor de l'obra Demostración Crítico-Apologética en defensa del Teatro Crítico Universal que dió á luz Benito Jerónimo Feijóo (1732), favorable a l'obra de Feijoo, de qui fou amic, col.laborador i censor. Sarmiento va respondre a la segona part de l'obra de José Mañer, que l'any 1729 i 1731 va publicar, en dues parts, un Anti Theatro Crítico. A la primera part, el 1729, va respondre Feijoo amb una Ilustración Apologética (1729). A la segona part de l'obra de Mañer, va respondre Martín Sarmiento amb la seva Demostración Apologética de 1732. Existeix documentacó de la correspondencia entre Feijoo i Sarmiento ("Cuatro cartas autógrafas del P. Feijoo al P. M. Sarmiento" publicadas per Guadalupe de la Noval a Yermo, II, 1964). Però sobre al relació entre Sarmiento i Feijóo hi ha molt més a dir. Sarmiento fou quasi un "negre", un col.laborador treballador al servei del gran polígraf asturià i participà a les obres Teatro Crítico i Cartas Eruditas (veure DHEE i Biografia eclesiástica. Volum XXVI [26] (1865). Pàgs.: 415-417). Va morir el 7 de desembre de 1772.

[138]) L'abaciologi glossat el noeman, en laltí, com Josephus de Oriole y de Tort. Villanueva el nomena com Jose de Oriol y Tord. Pellicer l'anomena José de Oriol de Tord. El DHEE el nomena Josef de Oriol y Tord. Pladevall el nomena amb el nom complert de Josep d'Oriol i de Tord.

[139]) Aquest abat de Ripoll va ser nomenat amb posteriortat a l'abril de 1756, ja que en l'informe de data 21 d'abril de 1756, el prior i vicari de Ripoll, Joan Tord i de Morer, el fa com seu vacant. L'abaciologi glossat de Ripoll menciona que el quinquagesimus septimus abbas fuit dominus frater Josephus de Oriole y de Tort anno 1756 ("El cinquanta-setè abat va ser Dom. fra Josep d'Oriola i de Tord, l'any 1756"). Pellicer, en la seva obra de 1878, diu que per renuncia de Sarmiento, "por este motivo fué elegido en el mismo año [1756] D. José de Oriol y de Tord, al que vemos asistir ya en 1757 al último Concilio provincial de Tarragona". Aquesta darrera data ens es confirmada per Villanueva, que diu: "asistió al último concilio Tarraconense en 1757". Pladevall indica les dates del seu abadiat entre 1756 i 1784. El DHEE indica les dates de 1747 i 1776. Pellicer diu que va morir el 5 de febrer de 1784. L'abaciologi glossat afirma, per contra, que va morir el 19 de febrer de 1784. En tot cas, segons l'abaciologi glossat cum rexisset abbatiam viginti et septem annis et aliquibus mensibus ("havent regit l'abadia vint-i-set anys i alguns mesos").

[140]) L'abaciologi glossat parla, en llatí, de Franciscus de Valencià et de Sagrera. Pladevall el nomena com Francesc de Valencià i de Sagrera. Villanueva parla de Francisco de Valencia y Segreda. Pellicer l'anomena Francisco de Valencia i de Segreda. DHEE també parla de Francisco de Valencia i de Segrera.

[141]) L'abaciologi glossat indica la data de 1784 i que va morir a Barcelona el 10 de desembre de 1793. Villaneuva diu que "lo fue hasta 1793. Pellicer col.loca el seu abadiat entre els anys 1784 i 1793 ((1873) i 1795 (1878 i 1888), però en canvi en el seu llibre de 1888 menciona que va morir "el mismo año en que habían subido al cadalso el rey Lluís XVI y su esposa Maria Antonieta" [1873]. El DHEE sols col.loca la data de 1873. Pladevall indica les dates de 1785 i 1793.

[142]) Villanueva indica sols el seu nom i primer cognom, Isidoro de Rocabruna. L'abaciologi glossat el nomena en llatí Isidorus de Rocabruna. Pellicer castellanitza el seu nom com Isidoro de Rocabruna. Pladevall l'anomena Isidre de Rocabruna, pero dubta i afegeix "(i de Taverner?)". Lazerme (Noblesa catalana. Volum III (1977). Pàgs.: 153 i 155) ens treu de dubtes ja que es tracta del quart fill de Carles de Rocabruna i de Pons, casat el 1715 amb Maria Ignacia de Taberner i de Codol, fills del comte de Darnius i de les Illes.

[143]) Villanueva sols indica que fou "electo". L'abaciologi glossat i Pellicer col.loquen el seu abadiat l'any 1795, tot indicant que no va arribar a prendre possessió per la seva mort a Madrid (als quatre o cins mesos del seu nomenament). El DHEE sols diu que fou electe. Pladevall també ens indica que fou electe però col.loca l'any 1794. L'abaciologi glossat diu que va morir a Madrid el 1795.

[144]) Villanueva castellanitza el seu nom com Francisco de Còdol. L'abaciologi glossat parla de Franciscus Codul et de Minguella. Pellicer sols castellanitza el seu nom i canvia l'accent, però afegeix el segon cognom, Francisco de Códol y de Minguella. Barraquer el nomena Francisco de Codols de Minguella i Francisco de Codol y de Minguella. Pladevall el nomena com Francesc de Còdol i de Minguella.

[145]) L'abaciologi glossat indica que fou abat el 1796 i que va morir al monestir el 6 de març de 1806, essent abans prior del monestir de Sant Pau del Camp de Barcelona. Villanueva indica que fou abat des de 1796 i que va morir el "marzo de 1806". Mirapeix diu que "murió el abad Codol en el día 6 de marzo de 1706". El DHEE indica les dates de 1796 i 1806. Pellicer afegeix que Francesc de Còdol va ocupar l'abadia el mateix any de la mort de Rocabruna, que ell col.loca el 1795, i que morir el 6 de mar de 1806.

[146]) L'abaciologi glossat el nomena en llatí com Andrea Casaus. Villanueva escriu Andres Casaus. DHEE el nomena sols com Andrés Casaus. Pellicer el nomena també Andrés però el cognomina com de Casaus y de Torres. Monsalvatje el nomena com Andrés Casáus y Torras. Barraquer i Pladevall el nomene com Andrés de Casaus y Torres.

[147]) Aquest monjo de San Juan de la Peña, membre de la Real Academia de Historia, autor de l'any 1806 una Respuesta del Aragonés aficionado á las antigüedades de su Reyno al entretenimiento I del tomo XX de la Historia crítica de España, en defensa del Real Panteón y archivo de S. Juan de la Peña, y de un diploma de S. Salvador de Oña, una rèplica a l'historiador jesuita Joan Francesc Másdeu i de l'obra Nuevas observaciones para la Historia de Aragón, Navarra y Cataluña (1829), fou primer abat de Camprodon (Desembre de 1805-1806) i abat, nominal és de suposar, de Cuixà (31 de desembre de 1805-1806). Mirapeix i Pellicer col.loquen el seu abadiat entre 1807 i 1816. El DHEE sols indica la data de 1821. Barraquer indica que Casaus fou "trasladado en 1816 a la prelacía de San Cugat". Pladevall indica que després fou abat de Sant Cugat (promogut el 1816 i fins 1830). El seu trasllat a Sant Cugat es mencionat per l'abaciologi glossat.

[148]) L'abaciologi glossat de Ripoll el nomena com Francisco Xavier de Portella y de Monteagudo. Pellicer el nomena Francisco de Portella de Monteagudo. En les professions monàstiques de Sant Pau del Camp el seu nom surt escrit com Francesc Xavier de Portella i de Montagut. Crec que es com s'ha de nomenar sense caure en el segon cognom de Monteagudo. Pladevall el nomena com Francisco de Portella y de Monteagudo.

[149]) Portella havia estat abad de Camprodon (4 de setembre de 1807-1817) i de Cuixà (4 de setembre de 1807-1817). Pellicer col.loca l'inici del seu abadiat l'any 1816. Promogut abat de Ripoll, com per exemple indica Mirapeix, va entrar a la vila el diumenge 17 d'agost de 1817. Va morir segons l'abaciologi glossat de Ripoll "de un ataque de apoplexía en su palacio abacial en el da 5 de enero de 1831".

[150]) L'Abaciologi glossat de Ripoll i Pellicer sols castellanitzen el seu nom com José de Borell y de Bufalà. Barraquer el nomena com José de Borrell y de Bufalá. Pladevall el nomena amb el nom i cognoms complerts de Josep de Borrell i de Bufalà. El DHEE el nomena en un biografia particular com José Borell y de Bufalá.

[151]) Fou monjo almoiner, procurador general del monestir de Ripoll, protector de la Capella Musical de Ripoll, i vicari general i oficial de l'abat Casaus. L'Abaciologi glossat que diu: "Tomó posesión de la abadía en el día 2 de Enero del año 1832". Barraquer diu que fou "nombrado por el Rey en 1831" i en un altra lloc que que fou elegit l'any 1833. Pellicer col.loca l'inici del seu abadiat l'any 1833. Va fugir del monestir minuts abans dels fets del 9 d'agost de 1835, retornà una curta temporada, amb un reduit grup de monjos a Ripoll el juliol de 1837 a la primera i poc duradora conquesta carlina de Ripoll (iniciada el 27 de juliol de 1837 i finalitzada el 16 de març de 1838). Borrell el 11 de juny de 1842 rep de Gregori XVI facultats per la reconciliació de l'esglèsia de Sant Pere de Ripoll. Borrell va morir a Talarn, la seva vila natal, el 27 de setembre (d'octubre diu Pellicer) de 1845.