dimecres, 26 d’abril de 2017

Dues fotos mal utilitzades

Hi hia dues fotos del monestir de Ripoll que han estat generalment molt mal utilitzades.

Es tracta d'aquestes dues fotos:


Es tracta de dues fotos fetes pel fotògraf barceloní Marc Sala, per il·lustrar el llibre de Josep Maria Pellicer i Pagès, Santa Maria de Ripoll (1878).

Sabem que aquestes fotos foren fetes a començaments de 1877, ja que ens consta que Ramon Arabia ja veure aquestes fotos a Ripoll en la seva anada, abans d'onze d'agost d'aquest any, segons relata a a "Memoria llegida en l'Associació Catalanista d'Excrusionjs Científicas" a La Renaixensa (Any VII. Tomo II, núm. 9, setembre de 1877, pp. 181-196, p. 193).

I perquè dic que son unes fotos molt mal utilitzades?

Doncs pel fet que aquestes imatges tant impactants del interior de l'església del monestir de Ripoll, al cap de cinc anys, el 1883, ja no eren possibles.

La situació va modificar-se molt ràpidament, entre 1877 i 1883, amb la reconstrucció de tota la paret del sudoest de la nau central , quan es va reconstruir el "machón" que donava suport a la volta del creuer esquerra i, per donar consistència a aquest pilar es varen reconstruir lesvoltes que mancaven per completar tota la paret.

Aquests obres, seguint el model arquitectònic que hi havia a la paret nordest, foren fetes sota la direcció de l'arquitecte provincial de Girona, Martí Sureda, pel mestres d'obres Joan Martí Font.

Així, doncs, quan el 1886 el bisbe de Vic Josep Morgades encarrega a Elias Rogent de les obres  de reconstrucció del monestir de Santa Maria de Ripoll es troba amb aquesta paret ja reconstruïda.

Mostrar aquesta foto com un exemple de com estava el monestir de Ripoll a l'iniciar-se les obres d'iniciativa episcopal, és fer una flac favor a la veritat i a les dues fotografies.

L'existència d'aquesta paret reconstruïda suscita altres qüestions, però en tot cas cal utilitzar aquestes dues fotos, clarament datades i amb autor, que responen a una moment determinat i que va canviar en un curt espai de temps.

divendres, 7 d’abril de 2017

Pensaments: divendres, dia 7 d'abril de 2017.


En el cas del monestir de Santa Maria de Ripoll s'ha fet moltes vegades una història interpretativa abans de haver vestit una veritable història "événementielle ", amb totes les dades cronològiques presents, amb documentació, amb fets reals i constatables i amb estudis arqueològics posats en filera. 
Si això es greu en tot cas, amb una història i una evolució tan complexa i rica com és la del monestir de Ripoll, la qüestió s'agreuja. El resultat es haver de lluitar contra imatges prefixades i reconstruir cada cop una narració global i consistent, lluitant contra molins de vent, com el Quixot.
Dibuix d'Enric Colomer per un gravat de l'imprenta Bonet de Ripoll (1961)
.

dijous, 6 d’abril de 2017

El valor de la volta romànica del creuer de Ripoll

Hi ha una amplia sensació, que es vehicula de molt diferents maneres, que converteix el monestir de Ripoll en sols una reconstrucció de finals del segle XIX.

No cal pas deixar de costat aquest plantejament, ja que el monestir de Santa Maria de Ripoll, amb la seva reconstrucció (que no restauració), constitueix un exemple històric importantíssim, dels primers plantejaments conservacionistes. I aquest és un valor, que a més, s'anirà enfortint amb els anys i els segles.

Però més enllà d'aquesta percepció, cal resaltar que hi ha parts molt importants del monestir de Ripoll que tenen un configuració original, del segle XI. En al recent remodelació de les parets del claustre, per treure les peces del lapidari, varem trobar-nos davant una mostra molt clara de que darrera un suposada imatge de les parets s'amagava tota un realitat molt complexa i plena d'interès.

Una de les més importants parts conservades del primitiu temple de Ripoll és la volta romànica del creuer, que té el seu origen en el temple consagrat el 1032 per l'abat-bisbe Oliba.

Dues fotos de Xatart de 1893, amb diferents vistes del creuer romànic del monestir de Ripoll.
Estem davant unes parets i sostre romànic original, amagat darrera un capa de ciment, com passa a tots el monestir de Ripoll, que imita carreus.Al creuer del monestir de Ripoll s'amaga una obra del primer romànic que, malgrat les vicissituds històriques, manté la seva configuració original en la seva major part.

El creuer del monestir de Ripoll va aguantar tant el terratrèmol de la Candelera de 1428 (que va esfrondrar la nau central i un dels campanars), com la ràpida destrucció de les restes monumentals ripolleses entre 1835 i 1850, data de la primera intervenció conservacionista.

Sols una petita part de la volta romànica del creuer va necessitar un reconstrucció, la part de l'ala del nordoest, reconstruïda el 1882, amb la construcció del "manchon" per part de Martí Sureda i el mestre d'obres ripollès Joan Martí Font.