dijous, 16 d’agost de 2012

Massó Torrents, el pòrtic de Queralbs i el claustre de Ripoll

Jaume Massó i Torrents (1863-1943) fou un important editor, escriptor i erudit català.

Jaume Massó Torrents ha estat, malgrat un cert desconeixement del seu treball, un dels protagonistes de la transformació de la cultura catalana de finals del segle XIX i principis del XX.

El fet que fos un dels fundadors, amb divuit anys, i director de la revista catalanista L'Avenç el 1881, ja li confereix un lloc destacat a la història de Catalunya.

A l'entorn de la revista L'Avenç s'articulà el moviment modernista. 

L'any 1891, associat amb Joaquim Casas i Carbó, creà l'establiment tipogràfic L'Avenç, i més tard la llibreria del mateix nom. L'editorial esdevingué una empresa molt activa i arribà a publicar set revistes i més de cinccentes monografies.
____________
Hi ha un retrat de Jaume Massó Torrents, obra de Ramon Casas.

Fou també president del Centre Excursionista de Catalunya i de l'Ateneu (1915) Barcelonès (1927).

Fou membre fundacional de l'Institut d'Estudis Catalans i l'arxiver-bibliotecari i responsable de la formació inicial de la Biblioteca de Catalunya. Durant el curs 1906-1907 fou professor del Estudis Universitaris Catalans durant el curs 1906-1907 i des de 1932 de l'Escola de Bibliotecàries.

Fou membre de la comissió tècnica organitzadora del Primer Congrés internacional de la Llengua catalana (1906).

Participà discretament en política, dins el moviment catalanista: l'any 1897 s'adherí a la Unió Catalanista i l'any 1906 al Centre Nacionalista Republicà.

Col·laborà en diverses publicacions i fou autor d'un gran nombre d'estudis erudits, principalment d'història literària i bibliografia, a més d'obra de creació literària, uns dos-cents setanta títols entre llibres, poesies i articles.

Ha estat considerat un dels impulsors del moviment bibliogràfic a Catalunya, del qual són mostra els diversos estudis sobre manuscrits catalans publicats a la Revista de bibliografia catalana (1901-1907). Col.laborà amb Foulché-Delbosc en la Bibliotheca hispanica, on publicà les Obres poètiques de Jordi de Sant Jordi(1902) i la versió catalana del Decameron. Fou també l'autor de Bibliografia dels antics poetes catalans (1914) i Repertori de l'antiga literatura catalana (1932).

Com a obres de creació literària cal consignar obres ben ripolleses com Lo Fresser (1881),  a més Croquis pirinencs (1896), que tambñe conté alguns contes ambientats al Ripollès, el llibre de poesies Llibre del cor (1888), Natura (1898), la novel.la Desil.lusió (1904), i el drama líric La Fada (1897) amb música de Morera, i Cinquanta anys de vida literària (1934).

A la revista L’Avens (Any II, nº 17. Barcelona, agost de 1883. Pàgs.: 21-22) va publicar un article titulat La iglesia de Queralps, datat a Ribas 15 Agost 1883, on seguint les plantejaments de Josep Maria Pellicer i Pagès a la seva obra El monasterio de Ripoll (1873), planteja que els capitells del porxo de Queralbs son un assaig de l'ala romànica del claustre de Ripoll iniciat per l'abat Ramon de Berga. 

Lo poble de Queralps 6 Caralps (600 habitants), á duas horetas curtas de Santa María de Ribas, en la vall d'aquest nom, se troba adossat á una gran pendent de montanya y á una altura que passa de 1.000 metres.

Lo camí de Ribas á Nuria passa per aquest poble. La circunstancia de no oferir á primera vista, res de particular, fa que la molta gent que va al celebrar santuari, passi de llarch per Queralps. Ademés la bona calitat de l'aygua d'una font que hi ha un quart més amunt fa també que tothom vagi allí á fer parada, essent escassos los escursionistas que s'aturan al poble.

 Y’ls que passan de llarch per Queralps, particularment los aficíonats á l'arqueología, no saben lo que's perden. Jo, que hi tingut ocasió de no deixarmho perdre os ho faré coneixe, per cert una mica massa per alt, tot mostrantvos algun dibuixet que os ne donará idea. 


En lo lloch més enlayrat del poble hi ha, com de costum, la seva iglesia. Avans d’entrar en ella, ‘s troba’l cementiri, tot sembrat d'erbas y flors bosquetanas, ab una reixa de ferro colocada al sol de la entrada, perque’l bestiá que corra per allí vora, no'l profani. Atravessat pe'1 bell mitj lo petit cementiri, s'arriba al pórtich d'entrada á la iglesia, que'l consti­tuheixen sis arcadas un tant desiguals ab cinch columnas bisantinas. Passat lo pórtich; s'entra á la iglesia, reduhida, d'una sola nau poch esbelta y en forma de creu latina; de fábrica molt posterior á la del pórtich y que ha sufert reparacions poch artísticas en los sigles XVII y XVIII.

A primer cop d'ull, un se queda sorprés al veure aquella maravella ar­tística en aquell paratje y entremitj de fábricas posteriors. Peró aquell que al visitar lo pórtich de Queralps ja hagi vist lo célebre mo­nastir de Ripoll, li vindrá induptablement lo claustre d'aquest á la memo­ria, é hi trobará afi­nitats ab lo pórtich de que'ns ocupém. 


La opinió de D. J. M. Pellicer y Pagés, donada en sa important memoria El monasterio de Ripoll, respecte al pórtich de Queralps es, á ma manera de veure, del tot acceptable.

Durant la prelacía de abad de Ripoll Berga, á derrers del sigle XII, se construhí l'ala del claustre que té més afinitat ab lo pórtich de Queralps; ­las columnas foren portadas de la part de Nuria. Lo Sr. Pellicer, diu que no fora estrany que'l pórtich de Queralps hagués servir d'ensaig pera la construcció del claustre de Santa María de Ripoll.

Lo cert es que la pedra usada en los fustes de las columnas de Queralps es igual que la dels fustes del claustre de Ripoll, que'ls capitells d'abdós llochs semblan obra del mateix autor, y que las arcadas y tot lo pórtich en conjunt té un aspecte molt igual al altre monument.

La cópia del pórtich que acompanya aquest travallet, es vista desde la part interna, mirantlo de la mateixa porta de la iglesia. Mon gust haguera estat posar al costat del capitell de Queralps que dono per mostra, un del claustre de Ripoll, perquel's vegés l'afinitat que tenen, peró no m'ha sigut possible per aquesta vegada. Si més endavant m'ocupo del monastir de Ripoll, me recordaré de remarcarho.

Quina és l'opinió de Pellicer mencionada per Masó Torrents?

Cal anar a cercar el primer dels llibres de Josep Maria Pellicer i Pagès dedicats al monestir de Santa Maria de Ripoll, en concret el de 1873.

En aquesta obra, quan està parlant del claustre que va iniciar l'abat Ramon de Berga a finals del segle XII ja el següent comentari:

"Consta de 440 columnas distribuidas en dos pisos: las de abajo son de bruñido jaspe morado, las restantes de piedra dura, capaz de recibir el pulimento del pórfido. Ya labradas, y á punto todas de colocarse, fueron transportadas de las canteras del Pirineo por acémilas".

I en aquesta punt col·loca una nota que diu:

"Si hemos de juzgar por conjeturas, creeríamos que las columnas fueron traídas de la parte de Nuria, y que el primer ensayo del claustro se hizo en la iglesia de San­tiago de Caralps. Lo cierto es que en el pórtico de dicha iglesia se ven algunas arca­das, cuyo estilo y disposición revelan el mismo autor del claustro de Ripoll".

Com podem veure cal prestar atenció als clàssics, tant a Massó Torrents com Pellicer.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada