dijous, 6 d’abril de 2017

El valor de la volta romànica del creuer de Ripoll

Hi ha una amplia sensació, que es vehicula de molt diferents maneres, que converteix el monestir de Ripoll en sols una reconstrucció de finals del segle XIX.

No cal pas deixar de costat aquest plantejament, ja que el monestir de Santa Maria de Ripoll, amb la seva reconstrucció (que no restauració), constitueix un exemple històric importantíssim, dels primers plantejaments conservacionistes. I aquest és un valor, que a més, s'anirà enfortint amb els anys i els segles.

Però més enllà d'aquesta percepció, cal resaltar que hi ha parts molt importants del monestir de Ripoll que tenen un configuració original, del segle XI. En al recent remodelació de les parets del claustre, per treure les peces del lapidari, varem trobar-nos davant una mostra molt clara de que darrera un suposada imatge de les parets s'amagava tota un realitat molt complexa i plena d'interès.

Una de les més importants parts conservades del primitiu temple de Ripoll és la volta romànica del creuer, que té el seu origen en el temple consagrat el 1032 per l'abat-bisbe Oliba.

Dues fotos de Xatart de 1893, amb diferents vistes del creuer romànic del monestir de Ripoll.
Estem davant unes parets i sostre romànic original, amagat darrera un capa de ciment, com passa a tots el monestir de Ripoll, que imita carreus.Al creuer del monestir de Ripoll s'amaga una obra del primer romànic que, malgrat les vicissituds històriques, manté la seva configuració original en la seva major part.

El creuer del monestir de Ripoll va aguantar tant el terratrèmol de la Candelera de 1428 (que va esfrondrar la nau central i un dels campanars), com la ràpida destrucció de les restes monumentals ripolleses entre 1835 i 1850, data de la primera intervenció conservacionista.

Sols una petita part de la volta romànica del creuer va necessitar un reconstrucció, la part de l'ala del nordoest, reconstruïda el 1882, amb la construcció del "manchon" per part de Martí Sureda i el mestre d'obres ripollès Joan Martí Font.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada