dimecres, 26 de febrer del 2014

El simbolisme del dofins del mosaic del monestir de Santa Maria de Ripoll

Concepció Peig, en el seu article sobre  "L’espai arquitectònic i la seva funció  les portes a l'església monàstica de Santa Maria de Ripoll (Segle IX-XII)", publicat en els darrers Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès 2011-2012, dins del cicle de conferències complementàries sobre la portada romànica de Ripoll, explica, dotant de nous elements justificatius, el canvi d'orientació de l'esglèsia que va fer l'abat Oliba. 

En els fons, les explicacions de Peig no fan més que dotar de nous element justificatius a una intuïció que ja va exposar Eduard Junyent al trobar-se la necròpoli de Ripoll sota el creuer.

Dins d'aquesta nova visió de l'espai del monestir de Ripoll, dels seus avatars, és un element important el canvi que l'abat-bisbe Oliba va realitzar a la basílica. Sota el gran creuer hi quedava un gran espai funerari. Possiblement Oliba va fer traslladar algunes de les tombes de la seva família cap a nous emplaçaments

Hi ha un element, però, en el nou espai del creuer, en el seu punt neuràlgic, que té un gran valor simbòlic. Es tracta del mosaic realitzat pel monjo Arnal.



Estem davant una gran representació de dos dofins i setze medallons. 

Que hi fan els dofins, els mamífer rei del peixos, a Ripoll i en aquest espai tant important de l'església monàstica. 

No podria ser un gest simbòlic cap l'antic espai funerari del subsòl?

Els delfins tenen un gran simbolisme. Hi ha una certa  relació simbòlica entre el dofí i la transformació i la regeneració. En molts dels tites de la civilitzacions antigues apareixen els dofins en un sentit transcendent, sempre associats a la litúrgia mítica funerària. A l'antiga Gràcia, per exemple, deien que els morts eren transportats a la fi del món, a la ultratomba, a les illes de les Benaventurances, a lloms de dofins.

Alguns escriptors de l’antiguitat clàssica descriuen els viatges dels herois, on sempre apareixen dofins acompanyant-los pel mar. Segons alguns tractadistes del simbolisme Jean Chevalier (1906–1993), autor del Dictionnaire des symboles (Dictionary of Symbols), de 1969 el simbolisme dels dofins el podem trobar a Plutarc: “Plutarco nos describe el viaje de Arión transportado y escoltado por delfines, que lo salvan de la amenaza de los marinos que se aprestaban a matarlo. Arión se arroja al mar. Pero antes de que su cuerpo se haya sumergido del todo, unos delfines se precipitan debajo y lo levantan, llenándole primero de inquietud, de incertidumbre y de agitación. Pero la soltura…, el gran número de ellos…, el aire beneplácito…, la velocidad de los delfines… hacen que él experimente, según se dice, no tanto el temor de morir y el deseo de vivir como la ambición de verse salvado, para aparecer como favorito de los dioses y recibir de ellos una gloria inalterable“.

El dofí, que destaquen en el món marí per la seva gràcia i intel·ligència, es relacionen estretament amb qualitats reals que també posseeix l'ésser humà: Alegria, transcendència, dolçor, amistat, amor a la comunitat, sociabilitat, generositat i poder.

Alguns artistes del cristianisme ja varen utilitzar els dofins per expressar la protecció i destacar el caràcter compassiu. Algunes representacions del dofí il·lustren el transport d'esperits dels fidels al costat de Jesucrist . Com se sap el peix és un important símbol dins del cristianisme , i sens dubte el dofí és un peix que simbolitza qualitats altes i perfectes .

És molt important tenir en compte que el dofí es dual. El dofí és un peix , però alhora és un mamífer. El dofí és d'aigua, però alhora, respira aire. Es diu del dofí que "pot estar en dos mons alhora". A Grècia , el dofí és un company del déu Apol·lo (el sol) i la deessa Afrodita (la lluna ) . Tant el simbolisme lunar i el simbolisme solar estan representats en el dofí. De fet, el dofí és ying i és yang .

Hi ha, però altres elements en el mosaic de Ripoll que ens haurien de fer reflexionar. Llastimosament no tenim el mosaic. Sols existeix un dibuix d'ell, "dibujado y completado por José Mª Pellicer i Pagès", com indica la fotografia de Marc Sala de 1877.

Hi ha dues parts en el mosaic: un inferior, amb els dos dofins. La superior, si fem cas del dibuix de Pellicer mostra uns medallons (8 medallons x 3 línies) amb figures repetitives, organitzades d'una manera molt especial.

VÅ¡Å¥ÆÅV
Å¡VÅV¥ÆÅ
VÅ¡Å¥ÆÅV

La figura de la serp i l'àguila esta situada en els angles i al mig. La figura del cavall amb l'arbre darrera és la figura més representada (9 vegades en 16 medallons).


Que significa tot això?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada